Sense dubte una de les tendències més fortes dels últims anys és l’aposta per menjar sa. Amb la dieta mediterrània no n’hi ha prou: Km0, producte de proximitat, slow food o ecològic són algunes de les seves etiquetes. A més últimament l’OMS ha posat l’accent en el consum de la carn vermella i els seus derivats (l’accent té forma de càncer dins la definició de piràmide nutricional, es veu que la seva imatge no era prou contundent). Vegetarians i flexiterians (aquells qui es deixen temptar de tant en tant per les carns blanques o el peix) treuen pit i als vells hippies se’ls hi han unit nous creients, practicants ocasionals i aquells qui lloen les seves virtuts amb el batut a la mà. I si ens sembla una moda recent de cerebritis i vegihipsters, només us direm que Teresa Carles fa més de 35 anys que defensa aquesta religió darrera els fogons.
L’origen de l’entrepà pot ser antic i humil, provinent de cultures ancestrals i estès per l’exèrcit, o bé més aristocràtic de mans del Compte de Sandwich i la seva addicció al joc; sigui com sigui d’aquest mos, Entrepanes Díaz només n’agafa l’entorn, el bar: la barra i la pissarra, el cambrer respectuós però pròxim, el tamboret, la bancada i la taula baixa, el xivarri… Pel que respecta al menjar, arriben molt més enllà: són Plats (en majúscula per l’elaboració i pel producte) posats entre Pans (perquè els fan al centenari Forn Sant Josep). Una aposta pel producte de qualitat ben servit amb personal amb aquell saber fer, la simpatia i el “oído barra”, i és que per el “càsting” d’aquest bar es va buscar cambrers de més de 50 anys, i la seva professionalitat no té comparació; Al darrera, o més aviat al davant, hi trobem en Kim Díaz, ànima del Bar Mut que completa així la seva oferta amb una aposta més distesa i més assequible.
El xef Víctor Lema va crear una carta de 16 varietats d’entrepans; expliquen que aquesta va ser la primera proposta i que volien retallar, però que ara no saben d’on escapçar. En trobem un de costella de porc (6€) cuita durant tota la nit i desossada, de truita sense quallar (6€), de calamars (8€) de fregit suau i acompanyat de dues maioneses, o fins i tot de musclos en escabetx (7€) amb una fina capa d’adobats. L’oferta no acaba aqui, originals les patates Díaz (5€), també hi trobem ortiguilles (10€) que no són gens fàcils de menjar aquí i també tortitas de camarón (3€) cruixents i boníssimes. Completa la carta una oferta d’amanides i també uns plats destinats al vermut i al brunch. Evidentment amb una carta amb aquesta excel·lència la cervesa ben tirada i la varietat de vins a copes no podia faltar.
Antxòn no només és el nom d’un entrepà que hi podem trobar, sinó també qui va donar un cop de mà amb l’interiorisme, conegut per ser el director d’art d’Almodovar. Com si es tractés d’una escenografia, ens endinsem en un bar amb barra de marbre i lletres de bronze, amb els tamborets de polipell color vi, amb rajola hidràulica i grans finestrals; i com si es tractés d’una pel·lícula, tot ens trasllada als bars madrilenys dels anys 50, el vestuari dels cambrers, l’atrezzo i la pissarra que ens dona la benvinguda i ens anuncia els plats. Una bona posta en escena, de principi a fi.
Per aquells que tingueu la gana d’un plat de forquilla i ganivet però menjat amb les mans, pel demés deixeu-vos aconsellar, els cambrers són d’aquells que t’encerten el gust només amb una mirada. Els de l’entrepà de barra de mig amb fuet, deixeu-vos temptar, descobrireu que hi ha més varietat entre dos llesques.
Entrepanes Díaz
c/Pau Claris, 189
08037 – Barcelona (obert cada dia)
El seu nom defineix el seva historia i el seu concepte. Aquesta granja havia estat una vaqueria a principis del s. XX, del seu passat en té l’estil, amb un aire estudiadament descuidat. Elements antics i amb caràcter conviuen amb altres més actuals, un estil vintage que es mescla amb el nòrdic que atorga simplicitat, blancor i suavitat. Els sostres alts i els grans finestrals ofereixen una atmosfera tranquil·la que en fa un lloc ideal per esmorzar, treballar o reunir-te amb amics.
Però tampoc cal oblidar que aquestes antigues vaqueries on un podia consumir el producte que s’hi venia ha arribat a nosaltres com a local que ni és bar, ni és restaurant, tampoc és només una cafeteria; espais que tenen la calidesa de la quotidianitat, que s’hi pot esmorzar, dinar i berenar i on el producte és fresc, de qualitat i sense intermediaris.
Al Petitbo hi trobarem una amplia oferta per seduir-nos a totes hores del dia, des d’esmorzars fins a sopars divendres i dissabtes que obren fins les 12 de la nit. Entre setmana fan un menú d’entre 9€ i 12€. Tot i que sens dubte s’ha fet famós pels seus brunchs. Dissabtes i diumenges és pràcticament impossible trobar-hi una taula, el seu ambient tranquil, la selecció musical i una carta de sucs naturals (l’Austin de taronja, poma i pastanaga, 2,5€), pastissos casolans o pancakes (amb xarop d’auró 7€), ous, també els benedict (12€) i amanides com la Caesar entre altres, en fan una seductora oferta per fer aquest mos entre esmorzar i dinar.
Una de les meques dels hipsters: solters, casats, amb fills i/o amb gos, molt adient per aquells (modernets o no) que busquen compensar una nit massa llarga amb productes sans i Km0.
Granja Petitbo
Passeig de Sant Joan, 82
08009 Barcelona (obert cada dia)
Telf. 93 265 65 03
www.granjapetitbo.com