Categoria

_més de 60€

Restaurants de més de 60 euros a Barcelona

La Barra de Carles Abellan – una barra a alta mar

Terrassa, _més de 60€ De 2 agost, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

Al 2008, en el número 10 del quadern Apicius, Pau Arenós va definir les claus de la cuina tecnoemocional. El punt numero 8 del decàleg que va escriure és: tots els productes tenen el mateix valor gastronòmic. S’obria una nova etapa on gastronòmicament parlant, o cuinant, era igual una patata que una tòfona. O si ho traslladem al mar, una sardina que una llagosta. És una llàstima que no tinguin el mateix valor econòmic, tot i que hi ha llocs on una sardina val com una llagosta i una llagosta com una tòfona.

La Barra del Carles Abellán es troba al bell mig del passeig Joan de Borbó, al barri de la Barceloneta i prop del mar. Podríem pensar que és un terreny amb moltíssima competència, però el xef, que fa temps que gestiona amb èxit altres restaurants (Bravo 24 o el Suculent), sap perfectament quina és la fórmula perquè ningú li faci ombra. Primer una posada en escena espectacular, de la mà de nou de LázaroViolan, des de la terrassa (que funciona igual de bé com a restaurant i com a cocteleria), fins als lavabos, ja un clàssic en les obres de l’interiorista. La barra dóna nom al restaurant i és el fil conductor en el local. Al llarg del seu recorregut a més, podem gaudir de l’espectacle de les tres cuines on s’elaboren les diferents partides del restaurant: la brasa, amb una Josper presidint l’espai central, els freds, tancant el local per la part posterior, i la cuina més elaborada, que en ubicar-se al soterrani, es projecta en unes pantalles que reforcen el show culinari. Tot i així, si la voleu gaudir en directe, podeu visitar els lavabos o bé reservar la taula que s’hi troba just al davant. L’aposta per la barra és intencionadament informal per atraure un número més ampli de comensals, que es deixen temptar per la idea de degustar unes tapes marineres. El disseny és suficientment sofisticat per cobrar-les a un preu que ens costa justificar.

la barra carles abellan

Els restaurants de peix s’amaguen darrere del preu segons mercat. Així trobem aquells que fluctuen amb una carta accentuada per desenes de PM o bé els que tanquen un preu, a l’alça, per tant de no enganxar-se els dits a la subhasta. El client, que normalment desconeix el preu de molts dels productes, paga finalment un tiquet, que sense l’escut de l’elaboració, es recolza només sobre el de la qualitat. És per exemple el cas de la carta de la Barra de Carles Abellan. No ens atreviríem a criticar el preu de la llagosta (14€/100g) o el llamàntol (9€/100g) a l’estil de Formentera, la peça es presenta a taula abans de ser cuinada i el seu aspecte és no només molt saludable, sinó que del seu color es coneix que no és d’importació. L’elaboració i presentació seria impecable, si no fos perquè hi preferiríem unes patates fregides clàssiques que unes xips casolanes. Tampoc ens atreviríem amb els 24 de la rajada de platja a la madrilenya, perquè malgrat que aquest peix havia sofert una devaluació en el mercat, són ja alguns xefs que estan apostant per ell; i a més, la intensitat del xup-xup dels falsos “callos” ha de ser valorada. Passa el mateix amb les cocotxes a la brasa (14€), boníssimes però escasses, que rarament trobem als mercats, i que almenys per mi, el seu preu és un misteri. Però els 3,5€ de la sardina “al espetón” o els 8 l’albergínia en adob, emulant al “cazón en adobo“, podria provocar una vaga del sindicat de restauradors gaditans, malgrat que la seva textura i sabor siguin excel·lents. Tampoc les desenes de gambetes que coronen larros de gamba de platja justifiquen els 36€ que val, encara que estiguin pelades, i ens costa trobar explicació al preu, 34€, del bullit eivissenc amb el seu arrossejat . La presentació i sabor de les postres, que amb uns preus molt similars a la d’altres restaurants de la seva categoria, són molt destacables i recomanables.

Val la pena doncs una visita? Nosaltres creiem que si, el servei ho val, la qualitat ho val, l’espai ho val. Deixem al vostre criteri, i sobretot a la vostra butxaca, si caldria repetir.

La Barra de Carles Abellan
Passeig de Joan de Borbó, 19
08003 Barcelona
Tel 
Obert tots els dies

Comparteix:

Marea alta – tela marinera

Celebracions, Cuina de Mercat, Per compartir, _més de 60€ De 12 juliol, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

De vegades hi ha noms encertadíssims. El de Marea Alta per un restaurant mariner, que està situat al cim de la torre Colom està molt ben resolt, però imaginem que potser aleshores no devien pensar que aquest adjectiu els definiria tant. Alta és la inversió que van fer Enric Valentí en el seu últim restaurant, prop de 4 milions d’euros. Alta és la qualitat del producte que s’hi serveix, peix i marisc fresquíssim. I alt és el preu que es paga per degustar-lo gaudint d’una de les millors vistes de la ciutat.

Hi ha alguna cosa que no estigui a l’altura? Des del nostre punt de vista, l’interiorisme. L’ambientació està inspirada en un vaixell i és tan directe, que resulta redundant. Cau quasi en el parany d’un part temàtic, ajudat per uniformitat del personal, que no només fa ostentació de les ratlles, sinó també del groc dels impermeables de la gent que treballa a alta mar. Segurament resulta fresc i agradable al migdia, però és fred i distant a les nits. Les càlides vaixelles (en forma de peix, de la mà de Bordallo Pinheiro, per incidir una mica més en el tema) es col·loquen sobre unes taules nues. Les cadires blanques elaborades amb un teixit plàstic tampoc contribueixen a aportar caliu, i les finestres, sense cap cortinatge perquè puguem gaudir de les vistes, no acotxen al client. Per sort, el tracte, proper i amable, corregeix aquesta fredor i redueix les distàncies entre el restaurant i el comensal.

El restaurant Marea Alta no enganya, ho pot dir més alt, però no més clar. Però per si ens quedava un petit dubte en forma d’entrecot, la seva carta ho crida als quatre vents: només productes del mar. Cada un triats per la seva qualitat i servits amb l’elaboració més escaient per poder-ne gaudir. Així entre els entrants destaquen els musclos en escabetx (6€), el marinat és d’elaboració pròpia i amb un lleuger fumat que ens anuncia la brasa amb la qual acabarem. Hi podeu trobar les caixetes (9€), un mol·lusc amb un gust intens a mar molt conegut i apreciat al Delta de l’Ebre, però que a Barcelona nosaltres fins ara no l’havíem trobat. Dels primers destacaríem les gambes, rostit i pell de pollastre (19€) un mar i muntanya molt diferent que val la pena tastar. Les garoines amb parmentier (17€) també són intenses i saboroses. Fora de la brasa hi trobem alguns guisats que malgrat no estar elaborats amb proteïna animal, incorporen les algues per seguir fidels als seus principis. L’últim capítol, i el més important, és la brasa i aquí us heu de deixar aconsellar. Les peces se serveixen senceres, per tant si voleu gaudir d’alguna d’elles, haureu de buscar còmplices amb qui compartir, per exemple un turbot a 74€/Kg o una palometa vermella a 85€/Kg. També podem degustar unes cocotxes (28€) i ep!, un filet de vaca vella (28€) que es deu haver colat juntament amb els acompanyaments: amanida, pebrots, tomàquets o patates al caliu. Com vam enyorar les patates fregides de l’Estimar! Tant els postres com la carta de vins estan a l’altura d’una carta tan selecta, un cop més deixeu-vos recomanar.

És el lloc perfecte per una celebració o per impressionar a algú, si és de fora de Barcelona, aleshores encara sumareu més punts. El tracte, des de la benvinguda a peu de carrer, passant pel servei de Marea Baja, la cocteleria ubicada just un pis per sota, serà l’esquer perfecte per la vetllada. Això si, assegureu-vos que li agrada el peix i que porta la cartera ben plena, si no voleu tenir una pesca complicada.

Restaurant Marea Alta
Avinguda de les Drassanes, 6
08001 Barcelona
Tel 936 31 35 90 – Tancat els dilluns

Comparteix:
ravioli

Restaurant Gresca i Gresca bar – xerinola al cor de l’Eixample

Celebracions, Creativa, Menús, Per compartir, _de 30€ a 45€, _més de 60€ De 17 gener, 2017 Etiquetes:, , , , , , 2 comentaris

Si poguéssim triar un carrer per viure a Barcelona, amb els ulls tancats escolliríem l’Enric Granados. Malgrat està ubicat al cor de l’Eixample i travessat per carrers tan densos com Mallorca, València o Aragó, s’hi respira una tranquil·litat quasi inquietant. En aquest oasi d’edificis senyorials s’hi han anat ubicant petites galeries d’art, boutiques discretes i restaurants que semblen compartir el disseny de les façanes on s’ubiquen i la quietud del carrer on habiten. Cert és que el restaurant Gresca i el seu germanet, el Gresca bar, són a Provença, però tan a prop del carrer més bonic de la ciutat, que és impossible no contaminar-se de la seva essència.

Hem visitat varies vegades el restaurant Gresca i sempre ens hem quedat amb una sensació agredolça, però malgrat això hem repetit. Ens negàvem a creure que llegint tan bones crítiques i valoracions no li trobéssim l’exquisidesa de la qual tothom parlava. Segurament hauríem d’haver tingut una cita a cegues; que el recomani Joan Roca o que Ferran Adrià hi mengi habitualment és una publicitat impagable, però potser col·loquen el llistó tant, tan alt, que un espera que li canviarà la concepció de la cuina d’ara endavant. I res més lluny. Execució perfecte amb un producte de qualitat però, hi falten els focs artificials. Igual que el local, estret allargat, senzill amb poca o cap decoració que finalitza amb la cuina, vista des de l’última reforma. Hi ha res que estigui malament? No, però hi ha poc risc a equivocar-se si les parets són blanques i la tovalles i tovallons de fil. El tracte és senzill, potser una mica massa auster, cosa que provoca que una vegada més un tingui aquesta sensació que no acaba d’estar complet; però a la sala hi destaca la sommelier, amb la que vam descobrir un vi magnífic: un Bourgogne Aligote de Henri Germain et Fils.

Una mescla estranya entre el record del vi i la nostra tossuderia, ens va portar a tornar-hi (si, una altra vegada), però aquesta vegada al recentment obert Gresca Bar. I aquí la nostra percepció va canviar. La simpatia és ser-hi present des de la trucada per preguntar si calia reservar, fins a l’explicació dels plats o la tria del vi. Potser pel fet d’anar menys encotillats, tot flueix amb un ritme molt més amable i dinàmic. I el fet de poder etiquetar-se com a bar, permet una disposició de taules, a diferents alçades, que trenca el passadís simètric al del restaurant.

La carta, comparteix alguns plats dels quals vam poder tastar a l’última vista, com l’albergínia lacada amb fines herbes (8€), però a trets generals, els plats del restaurant estan més pensats pel menú degustació, amb racions individuals preparades per tastar amb una sola cullerada la mescla que Rafa Peña ens vol mostrar. L’ou suflé és un clàssic d’aquest menú, però a nosaltres ens quedem amb els raviolis de llebre a la royale. La carta del bar es mostra més similar a la d’un bistrot francès, una mica més despreocupada, pensada per compartir i amb l’accent posat als rostits i als plats de triperia. El cervell de vedella amb mantega i llimona (14€) o el pollastre rostit amb mandonguilles i cresta (13€) en són un clar exemple, tot i que nosaltres ens decantem per la carabassa rostida (7€), el biquini de llom ibèric i compté (10€) (us enrecordareu durant un llarg temps) o unes senzilles sepietes amb ceba confitada (18€). Fora de carta ens van oferir la pizza, que val la pena provar per la seva suavitat. Pels més llaminers les torrades de Santa Teresa, un bon fi de festa si visiteu el local.

I ara si, hi tornarem, però convençuts i decidits a tastar alguns dels plats que ens van quedar pendents. Això si, no s’hi val qualsevol excusa, perquè així com podríem destacar el menú del restaurant per la seva relació qualitat-preu, el bar, sobretot entès com a tal, pica una mica si se’n vol sortir tip.

Restaurant Gresca / Gresca Bar
Provença, 230
Tel 93 451 61 93
Restaurant tancat dissabte al migdia i diumenge
Bar tancat dimarts

Comparteix:
formatge-queso-pastelqueso-pastisformatge-tickets-postres-postres

Tickets Bar – un dia al circ

Celebracions, Creativa, Per compartir, Tapes, _més de 60€ De 11 novembre, 2016 Etiquetes:, , , Cap comentari

Moltes vegades quan intentem explicar-li algú en què consisteix un restaurant gastronòmic o simplement caiem en l’error de justificar perquè estem disposats a gastar-nos-hi els diners, el comparem a passar un dia en el circ. És necessari anar a veure un espectacle? Per l’ànima ho és. En el moment de comprar l’entrada, o fer la reserva, és on comença realment aquella vista. Hi ha qui vol llegir-ne les crítiques, o veure fotos, o vídeos, i hi ha qui prefereix la sorpresa. Es creen unes expectatives, que barregen la il·lusió i la por a la decepció. I finalment arriba el dia de la nostra visita al circ.

berengena-niguiri-tapaFerran i Albert Adrià, junt amb els germans Iglesias, van concebre des de l’inici aquest local com un circ: la decoració, els uniformes, les diferents pistes on actuen… Però segurament va més enllà: volien que ens divertíssim menjant, tastant coses que ens sorprendran, que de vegades no són el que semblen o malgrat semblar-ho, ens desconcerta el seu gust. La tapa com un vehicle per fer-nos tastar la més gran varietat possible de les seves creacions. Llum i color en cada platet que ens arriba a la taula, perquè no només engloba producte d’arreu del món, sinó també varietat de tècniques culinàries.

cochinillo-garri-tapaServei impecable, educat però informal. Experts malabaristes configurant un menú degustació a mida, jugant amb el preu, els al·lèrgens, les intoleràncies i les peticions dels comensals. Hàbils trapezistes que ens portaran a triar el vi. Saben executar també a la perfecció aquells plats que cal acabar a taula, mentre reciten cada un dels passos. Artistes complets a mig camí entre cuina i sala, o entre sala i cuina, perquè aquells que se situen darrere els fogons ho fan de cara al públic, mostrant cada un dels secrets que s’amaguen darrere les bambolines.

queso-formatge-manchegoOlives que esclaten a la boca (2,50€/u), pizzes amb flocs de neu (4€/u), formatge manxec ple d’aire (3€/u), albergínia disfressada de niguiri (3,90€/u), la volta al món a través de dotze ostres (5,60/u aprox) són algun dels seus petits tastets que conformen un espectacle fet a mida, més llarg o més curt, més exòtic o menys, del que podreu fer el guió junt amb l’equilibrista que us atendrà de l’inici al final.

I com una visita al circ, segurament no ens canviarà la nostra visió sobre gastronomia. Ens acomiadarem i tornarem a casa sense res ens hagi trasbalsat, simplement haurem passat una bona estona. Ens haurem meravellat d’algun dels seus plats i sorprès per les seves textures, però per la resta res haurà canviat. Recordarem alguna escena, somriurem quan l’expliquem a algú, i ens direm que repetirem algun dia, quan hagin canviat cada un dels números de l’espectacle. Perquè repetir massa sovint pot fer perdre la màgia de la innocència i descobrir massa aviat els trucs. A més és clar, no es tracta d’un circ ambulant de poble, sinó més aviat d’un espectacle del Circ Du Soleil, tant per la dificultat de trobar-ne entrades com pel tràngol de pagar-les.

Tot i així, val la pena per un dia visitar el circ i tornar a adoptar una mirada innocent per sorprendre’ns i gaudir de nou de la cuina, sempre que sigueu dels que penseu que gaudir d’un espectacle de tant en tant no alimenta l’estómac però si l’esperit.

Tickets Bar
Avinguda Paral·lel, 164
08015 Barcelona – Tancat diumenge i dilluns
Reserves a través de la web
www.ticketsbar.es

Comparteix: