Sabeu aquell joc de “i si fos…?” en el que hem de relacionar una persona amb un color, un animal, una flor, etc. fins que el contrincant endevina de qui es tracta? Jo proposaria emparellar-los amb un restaurant. Penseu un instant en un restaurant que us agradi molt, amb qui us fa pensar? Potser ni tan sols heu estat allà amb ell o ella. O al revés, imagineu una persona i seieu-la davant d’un plat que vàreu menjar en aquell lloc que us va agradar tant, que potser ella ni coneix. A mi el restaurant Elsa y Fred em fa pensar molt en l’Elena, i va ser ella qui me’l va descobrir.

Es troba al barri de la Ribera, per sota el carrer Trafalgar i la seva ordenada quadrícula, però sense arribar al Born més transitat i pervertit. Una zona on encara es pot passejar abans de sopar, prendre una copa i descobrir algun taller o botiga del carrer Sant Pere més alt. Si ens situem al davant, podem llegir Elsa y Fred gastrobar. Doncs jo l’hi hauria posat bistró. No perquè tingui res a veure amb la cuina francesa però ens transporta a una cafeteria parisenca. Tot i que també m’hi podria imaginar els protagonistes de la sèrie Friends seguts a les butaques davant la llar de foc una tarda d’hivern. Però en realitat el que va inspirar als seus propietaris va ser els protagonistes de la pel·lícula Elsa y Fred, dissenyar un espai on es sentissin com a casa. Però l’Elsa era argentina i en Fred madrileny. Potser és per tots aquests matisos geogràfics que la carta d’aquest restaurant és de tapes i platets que s’inspiren de tota arreu.

Són famoses les seves patates braves (5€), més hispanes que internacionals, però també hi trobem un taco d’steak tàrtar (7€), aquí la fusió es evident, però no gratuïta, perquè el cruixent, l’emulsió i el farcit no només funcionen bé en la presentació. El tàrtar de tonyina vermella (8,50€/16,50€) té club de fans propi, així com el pop al ferro (15€). I el seu sandwich de pastrami (11€) l’ha convertit en lloc de peregrinatge, tot i que nosaltres ens decidim per la coca de roastbeef amb ceba caramel·litzada (10€) amb una salsa autòctona que li senta d’allò més bé. També vam tastar l’hamburguesa de cranc de closca tova (11€), un crac capturat en el moment de la muda, es per això que es pot menjar sencer. S’hi pot anar esmorzar, a dinar el menú entre setmana (14,50€ o 20€ amb gintònic), a fer un cafè a mitja tarda o a sopar. I els caps de setmana ofereixen un brunch amb quatre tipus d‘ous benidict que crec que val la pena provar.

I a tot això perquè em recorda a l’Elena? Perquè com us explicava té una mica de tota arreu, com ella, tan viatjada. Pel caliu i la proximitat. Perquè la cuina és interrompuda fins a les 00h, incansable i accessible. I per la seva capacitat d’aglutinar sota el seu sostre, o els seus braços, a gent d’aquí i d’allà, una mica així i una mica aixà.

Restaurant Elsa i Fred
c/ Rec Comtal, 11
08003 Barcelona
T. 935 01 66 11 – Obert tots els dies