Navegant per etiquetes

Eixample

Betlem – xivarri a l’Eixample

Cuina de Mercat, Esmorzars, Per compartir, Tapes, Terrassa, _de 20€ a 30€ De 19 octubre, 2017 Etiquetes:, , , , Cap comentari

Quan passava per la cantonada Girona-Consell de Cent, sempre em fixava en aquest local. El bullici en un restaurant és un símptoma que s’hi menja bé. A nosaltres ens encanten, sobretot per fer una parada entre setmana. Trencar la monotonia del binomi casa-feina, feina-casa amb una mica de xivarri, és sinònim d’agafar alè per arribar al cap de setmana. En aquest post us presentem el lloc perfecte per agafar aire i celebrar que és dimecres en companyia: el restaurant Betlem.

Ubicat en una antiga botiga de queviures, te l’encant dels que respecten i realcen el passat dels edificis: la façana, rescatant els seus aparadors o l’interior, rebatejant les seves estanteries. Aquesta reivindicació històrica del local s’acompanya de peces de marbre blanc, tamborets Thonet, revestiments de rajola blanca i superfícies de ferro negre. Poques referències modernes ara que l’exaltació de l’antiguitat està de moda. Un espai agradable dissenyat per atendre als seus clients a totes hores del dia, ja sigui amb un esmorzar, un vermut o una copa. És per això que les barres, taules altes i tamborets són els protagonistes, i només es reserven les cadires per la terrassa; així i tot, amb la seva senzillesa anuncien de nou la idea de l’àpat informal: tapes i platets per compartir.

El cognom del restaurant Betlem és miscel·lània gastronòmica, és a dir, un tot s’hi val en la fórmula de la seva carta. Des d’un delicat ravioli de bou de mar amb coco i llima (9,9€ 2u), fins a un contundent txuletón amb piminetos del piquillo (42€). Entre aquests extrems, hi trobem altres tapes més exòtiques com el tataki de tonyina amb maduixes del Maresme i tomàquets (16,5€) o un tàrtar de salmó amb alvocat i fruita de la passió (12,2€). I també més clàssiques com una truita de bacallà i alls tendres (12,3€), l’escalivada amb anxoves (12,4€) o unes torrades d’steak tàrtar (8,5€) excessivament picants. Encertat popurri culinari molt ben executat per Víctor Ferrer, el xef que després de passar per les cuines de Alain Ducasse o Santi Santamaria va obrir aquest restaurant a l’Eixample i que ara, empren un nou repte amb la recent inauguració de Bicnic, que serà segur una de les nostres pròximes visites.

Us animem a celebrar-hi els dimecres, i els dilluns, i els divendres. La resta d’excuses per poder tornar al restaurant Betlem us les deixem a vosaltres.

Restaurant Betlem
Girona, 70
08009 Barcelona
Tel 932 65 51 05 – Obert tots els dies

Comparteix:

Restaurant Fan Ho – o com enyorar La Xina

Cuina del món, Per compartir, Terrassa, _de 30€ a 45€ De 22 juny, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

Un s’adona que és molt foodie quan recorda plat per plat un menú degustació de fa deu anys i quan enyora, molt, un restaurant. Sobretot perquè va ser el meu primer contacte amb la cuina oriental. El restaurant La Xina estava ubicat a la Rambla, als baixos de l’Hotel 1898, on ara hi ha el restaurant Luzia. M’agradaven les gelosies tamisant la llum dels finestrals, els sofàs de vellut vermell, el ferro i la fusta, la cuina vista però sobretot, el gran dragó que penjava sobre les taules de l’entrada. I a més, m’agradava el menjar perquè va ser dels meus primers contactes amb la cuina oriental. Potser no era ni tan bonic, ni tan bo però el temps s’encarrega de posar-hi la idealització. I contra els records i els mites costa molt competir, és per això que el restaurant Fan Ho no ho té gens fàcil.

Els dos restaurants, l’anterior i l’actual, pertanyen al mateix grup, i a més, comparteixen xef. El present és menys xines però més oriental, menys sorprenent però més polivalent, menys decorat i més simple. Però molt càlid i acollidor gràcies a la fusta omnipresent i la il·luminació, molt ben aconseguida amb les diferents lluminàries distribuïdes pel local.

Fah Ho és el nom d’un conegut fotògraf xinès que fa unes fotografies meravelloses que decoren les parets del restaurant, però que també podeu veure aquí. Potser la decoració sòbria, o fins i tot inexistent, vol rendir homenatge a l’autor, però sense voler restar bellesa a les obres de Fan Ho, enyorem la riquesa de textures i teixits que tenia La Xina, que segueix la sobrietat de les últimes obertures del Grup Tragaluz.

No sóc capaç de recordar la carta de La Xina, però sé que m’agradaven els seus dim sum, no sé si més que els que vam provar al Fan ho: de gambes, bolets i salsa saté (9,50€) o els de vedella, bambú, pastanaga i pebrot verd (9,50€), perquè estaven realment bons. Si que recordo que tenien ànec Pekin i ara han quedat reduïts a uns farcellets cruixents d’ànec amb col i salsa hoisin (10,75€). Vam tastar també el ban mian (10,75€), uns noodles que per aparença bé podrien ser a la bolonyesa, i que a més el seu gust, no ens va traslladar a l’orient, tot i que eren lleugers i la pasta estava al punt. També ens van recomanar el roast beef (13,50€) que malgrat estar marinat amb productes exòtics, de nou no es va fer viatjar. Tornarem, aquest cop per provar el bacallà negre caramel·litzat (22,50€) a veure si ens recorda al famós black cod del Nobu, o per tastar la verdura xina de temporada saltada al wok (8,75€) i farem més cas al nostre instint que a les recomanacions d’un servei aleshores poc rodat (portaven un mes quan hi vam anar).

Avís: aquest és un post escrit des de la nostàlgia, amb allò de qualsevol temps (restaurant) passat va ser millor (gustós). Us animem a provar-lo, sobretot si esteu per un centre amb escassa oferta gastronòmica, econòmicament raonable i amb un cert atractiu gustatiu. Si ens feu arribar els vostres comentaris, potser enyorarem una mica menys i estimarem una mica més.

Restaurant Fan Ho
C/Valencia, 255
08007 Barcelona
Tel  932 72 39 56 – Obert tots els dies

Comparteix:

La Gormanda – femení i molt nou

Creativa, Cuina de Mercat, Per compartir, _de 30€ a 45€ De 13 juny, 2017 Etiquetes:, , , , , Cap comentari

Creieu que es pot distingir la mà d’una dona darrera els fogons? L’altre dia llegia un article sobre el xef Ivan Sáez, cuiner del Club Alma. Un club exclusiu per dones que exclou totes aquelles que no superin les entrevistes i evidentment, que no paguin la quota de 1800 €/anuals. Sense posar en dubte el coneixement i la sensibilitat del xef per cuinar per a dones, pensava que és una llàstima haver desaprofitat l’oportunitat de col·locar davant d’una cuina, no domèstica, una figura femenina. Perquè nosaltres ho continuem tenint molt difícil en alguns sectors i la cuina, no domèstica, n’és un gran exemple.

restaurant-la-gormandaDarrere els fogons del restaurant La Gormanda hi ha la Carlota Claver, i si, nosaltres hi vam notar un toc femení. La jove xef va aprendre de la seva àvia i de la seva mare, però a més va estudiar a l’Escola d’Hostaleria Hofmann, així que ha crescut i s’ha format entre dones. Dones que han fet de la cuina una professió, perquè la seva àvia va obrir l’Alba París, ara Restaurant Carlota, al que més tard s’hi va sumar l’Alba Granados. Així que si voleu esbrinar si la feminitat es nota o no en un plat, aquest potser és un dels millors llocs per descobrir-ho.

El restaurant La Gormanda es troba a la cantonada d’Aribau amb Còrsega, on abans hi havia una botiga de queviures. Un espai complicat de resoldre per els múltiples nivells, però ho han sabut fer potenciant la visió de la cuina des de l’entrada i creant amplitud en un espai a priori, petit. El resultat es càlid i agradable, però nosaltres posats a escollir, triarem la taula que es troba davant de la cuina, totalment oberta, per veure la discreció i pulcritud amb la que es treballa. Adjectius que potser no són totalment femenins, però… bé podrien ser-ho.

restaurant-la-gormanda-barcelonaÉs a la carta on trobem aquest toc femení? No ben bé, però sí que és una carta on l’agressivitat està totalment desterrada. Amb una base de cuina tradicional catalana, però oberta a les receptes d’altres països, al mestissatge o a tècniques ben avantguardistes. Sobretot és una carta apetible: cruixent d’oli amb anguila fumada, foie micuit i crema d’alvocat (11€) o calçots carbonitzats amb romesco (8€). Vam trobar a faltar a les gyozas de carn d’olla (13,5€) un toc de planxa, per la solidesa que li dóna a la base i el que corregeix l’accés d’humitat. Últimament hem tastat força versions de la mítica bomba de la Barceloneta, aquesta de pop, cremeta de rocoto i allioli negre és superior (4,50€/u). També tenim propostes finament contundents, entre les que triaríem els calamarsets amb mongetes de Santa Pau i migas negres (16€) i la terrina de conill amb verduretes (13€). Com podreu veure a les fotografies l’elecció de la vaixella és a part d’un encert, un plaer. Podria haver-hi una certa sensibilitat femenina aquí? No és un món de dones la creació, fabricació i distribució de vaixelles. Però sí que són moltes les ceramistes emergents que estan al capdavant de creacions per hostaleria molt singulars com Andrea Zarraluqui o Cara Janell.

restaurant-la-gormandaEl restaurant La Gormanda fa només tres mesos que ha obert les seves portes. És per això que hi manca una
mica de rodatge (sobretot en sala) que se’ns dubte haurà millorat des de la nostra visita, ja fa més d’un mes. Ens queda pendent tastar el menú de 21€ que es pot gaudir als migdies. Un menú tancat pensat per els dubitatius, però que a les nostres mans seria una excusa per obrir la taula i fer-nos el nostre àpat a mida.

I per acabar aquest post us explicaré que m’encanta que em retirin la cadira, em convidin de tant en tant, em diguin que estic bonica amb el vestit nou que m’he comprat, o que quan arribo cansada d’un viatge, m’obrin la porta, sobretot de restaurants com La Gormanda.

Resturant La Gormanda
Carrer d’Aribau, 160
08036 Barcelona

http://www.lagormanda.com/

Tel  931 27 60 49 – Tancat dilluns

Comparteix:

Restaurant Auto Rosellon – una cita agradable

Cuina de Mercat, Esmorzars, Per compartir, _de 30€ a 45€ De 16 març, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

De vegades les cites han de ser fàcils, àgils. Un carrer bonic per on passejar, un espai agradable i lluminós i una carta senzilla però amb un munt de plats temptadors. Si algun dia busqueu un lloc així per gaudir d’un esmorzar, compartir un menú lleuger al migdia o un sopar healthy a la nit, us invitem a provar el restaurant Auto Rosellon.

Pels fanàtics del carrer Enric Granados, com nosaltres, recordareu que a la cantonada amb el carrer Rosselló hi havia una antiga botiga de recanvis de cotxe. Rafael Campos i Ronit Stern li van veure el potencial al local i van decidir obrir-hi un restaurant. No els hi falta experiència en el món de la restauració, ni els projectes d’èxit: són els creadors de les fleques Crustó, traspassat fa un parell d’anys, i del restaurant Totó al carrer València. Aquesta vegada per l’interiorisme del local van escollir Bàrbara Aurell, que lluny del barroquisme que LázaroViolan va proposar per l’altre negoci d’aquesta incansable parella, va treballar el respecte per la història del local, el potenciament de la llum
natural i la senzillesa. L’Auto Rossellon se’ns mostra sense disfresses, ensenyant els seus punts forts: les verdures i el producte de proximitat en un bodegó que decora el restaurant, la taula de treball dels productes frescs fora de la cuina i a la vista del comensal i la màquina de cafè La Marzocco de la que tant els hi agrada presumir.

Aquesta mateixa nuesa és present a la carta, amb una proposta que ells anomenen “no-tag cuisine, una cuina sense etiquetes, però que nosaltres hi afegiríem sense maquillatge. Uns plats que mostren el producte sense molta manipulació, només amb alguns accessoris que ens poden transportar a arreu del món. Per exemple de França importen la remolaude, una salsa de maionesa i mostassa similar a la tàrtara però que deu el nom un plat tradicional on es mescla amb céleri, tot i que aquí unta la torrada de roast beef i ceba caramel·litzada (12,5€). Amb notes orientals trobem la torrada cruixent de salmó i alvocat, que li escau molt bé unes gotes de wasabi (13€) i la carabassa al forn, el iogurt de cardamom, llima i anacards (13€); una combinació que cassa molt bé i que hem adoptat a casa durant aquest hivern. D’Itàlia ens arriben uns gnudi nus de ricotta, farigola i tomàquet confitat (15,5) que són perfectes per compartir, i ens queda pendent per la pròxima visita veure com elaboren el tàrtar de filet (16,5€) que se serveix sobre una torrada de tòfona blanca, aromatitzada imaginem. Postres ben dolços i etiquetats, com la resta de la carta, amb totes les intoleràncies o modes healty-hipsters que ens podem imaginar.

Recordant les visites que hem fet a l’Auto Rosellon corregiríem l’entrada, perquè quasi sempre les cites han de ser fàcils: una bona companyia, uns plats apetibles i un espai on estar a gust; només algunes vegades val la pena complicar-se i que la nostra conversa giri més al voltant del menjar que sobre nosaltres.

Restaurant Auto Rosellon
Roselló, 182
08008 Barcelona
Tel 93 853 93 20 – Obert tots els dies

Comparteix: