Estiu’17 – Tres descobriments refrescants fora de Barcelona

Celebracions, Creativa, Cuina de Mercat, Cuina del món, Per compartir, Terrassa, _de 20€ a 30€, _de 30€ a 45€ De 7 setembre, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

Preparar per primera vegada una recepta que hem retallat d’alguna revista, trobar una cala desconeguda fins aleshores després d’una llarga caminada, anar a la peixateria mentre rumiem què podríem sopar, llegir llibres i revistes de gastronomia , prendre una copa de vi blanc abans de sopar, veure els amics i anar de concert i combinar ambdues coses també. Aquesta és la nostra recepta de les vacances ideals, però hi falta el més important: anar de restaurants.

Els que ens coneixeu sabeu que solem moure’ns entre el Maresme i l’Empordà, amb un peu sempre dins de l’aigua. L’any passat vam escriure un post sobre la nostra tria a Cadaqués, aquesta vegada per tancar un estiu plenament gastronòmic, us presentem alguns dels nostres descobriments:

Fa uns mesos us parlàvem del Nomo, un japonès del qual solem abusar, també del seu servei a domicili. Per tant, durant un cap de setmana a Llafranc la visita al Far Nomo era obligatòria. Ja hi havíem estat, però a l’estiu aquest restaurant ubicat als peus del Far de Sant Sebastià, es vesteix de Festa Major i mostra despreocupat les seves millors virtuts. Una posada en escena on sembla que s’hi estigui rodant l’anunci d’estiu d’Estrella Damm, aquell dels estius perfectes. La carta és similar als seus germans de ciutat, però amb algunes referències pròpies km0 com el tàrtar de gamba vermella amb cruixent de gamba (16,80€) o el tàrtar de garota amb ventresca de tonyina i oli de tòfona (13€). Alguns amb tant èxit que han estat adoptats pels de Barcelona com l’arròs fregit amb espardenyes de la Costa Brava (19,5€). Amplia carta de sushi, makis, futomakis, uramakis i niguiris, entre el que triem el de foie flamejat amb salsa teriyaki (3,30€/u). Fer la copa, abans o després, escoltant la música del seu DJ és quasi imprescindible!

Far Nomo
Passeig de Pau Casals, 64
17211 Llafranc (Girona)
Tel 

Un altre descobriment exòtic que hem fet aquest estiu té el segell indi. No som uns grans experts en aquesta cuina. Frenats per les espècies però motivats pel picant, vam decidir tastar el restaurant Kurkuma, a Calella de la Costa i ens va captivar. Tenen una petita terrassa al xamfrà on estan ubicats, però amb sol es preferible seure dins, on els amplis finestrals i la decoració clara i lluminosa no us decebran. Ens van enamorar moltes coses: la valentia i emprenedoria d’en Hem Singh, per qui és imprescindible deixar-vos aconsellar (i conquistar), la proposta de la carta amb molta oferta per vegetarians, vegans i flexiterians, ja que el pollastre guanya la partida al xai, i descobrir una cuina nova. Nosaltres ens quedem amb el maduu baigan (3,95€), albergínia arrebossada amb farina de llenties i mel, si us perd aquesta verdura, la combinació amb les espècies i la mel us enganxarà; ens reservem provar-la d’una altra manera: tandoori baignan bartha (8,95€) que és fumada al tandoor. Vam tastar diferents tipus de pollastre, com el tikka masala (10,95E) o el vindaloo (11,75€), i vam quedar tan tips que no ens va quedar espai pel dal makhni (8,95€), barreja de diferents llenties i mongetes negres de l’Índia. Però tindrem temps per repetir moltes vegades i seguir aprenent sobre una cuina molt interessant.

Kurkuma Restaurant
Carrer del Mar, 1
08370 Calella (Barcelona)
Tel. +34 625847889

L’últim espai que us presentem és el més refrescant de totes les propostes, literalment. És el 777 Beach Club; presentar-lo com a restaurant seria quedar-se molt curt, perquè té moltes pretensions i se les pot permetre. És un ampli recinte amb tres zones: la terrassa de davant, amb vistes a la platja, es un espai multidisciplinari: s’hi pot menjar, prendre una copa o ballar salsa. Darrera la piscina (de la que poden gaudir socis i clients), amb una zona porxada perfecte per dinar entre bany i bany o controlar els nens mentre es remullen. La zona d’enmig acull la barra i serveix a ambdós espais. Entrepans freds i calents, plats combinats o un ampli sortit d’amanides, és la proposta senzilla per un dia de calor entre platja i piscina. Però també trobem platets per picar, entre els que us recomanem els calamars a l’andalusa (12€) i les patates braves (4,5€). I sobretot, els arrossos (entre 18€ i 23,5€ el de llamàntol). Els arrossos, com els canalons o els macarrons, ens traslladen a casa. Cada àvia o cada mare tenia la seva recepta, i aquella, i no cap altre, és la millor. Aquests arrossos em van recordar als diumenges a casa els pares. Peix fresc i gra dur, sofregit i fumet. Intensitat i perfum.

777 Beach Club
Passeig Marítim s/n – Rierany dels Frares
Entre Calella i Pineda de Mar
Tel. 769 08 61

La bona notícia és que no cal que us afanyeu a tastar-los abans que arribi la tardor. Tots obren durant tot l’any (el 777 Beach Club en caps de setmana) així que no teniu excusa per fer que un dia qualsevol sigui un dia d’estiu.

 

 

 

 

Comparteix:

La Barra de Carles Abellan – una barra a alta mar

Terrassa, _més de 60€ De 2 agost, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

Al 2008, en el número 10 del quadern Apicius, Pau Arenós va definir les claus de la cuina tecnoemocional. El punt numero 8 del decàleg que va escriure és: tots els productes tenen el mateix valor gastronòmic. S’obria una nova etapa on gastronòmicament parlant, o cuinant, era igual una patata que una tòfona. O si ho traslladem al mar, una sardina que una llagosta. És una llàstima que no tinguin el mateix valor econòmic, tot i que hi ha llocs on una sardina val com una llagosta i una llagosta com una tòfona.

La Barra del Carles Abellán es troba al bell mig del passeig Joan de Borbó, al barri de la Barceloneta i prop del mar. Podríem pensar que és un terreny amb moltíssima competència, però el xef, que fa temps que gestiona amb èxit altres restaurants (Bravo 24 o el Suculent), sap perfectament quina és la fórmula perquè ningú li faci ombra. Primer una posada en escena espectacular, de la mà de nou de Lázaro–Violan, des de la terrassa (que funciona igual de bé com a restaurant i com a cocteleria), fins als lavabos, ja un clàssic en les obres de l’interiorista. La barra dóna nom al restaurant i és el fil conductor en el local. Al llarg del seu recorregut a més, podem gaudir de l’espectacle de les tres cuines on s’elaboren les diferents partides del restaurant: la brasa, amb una Josper presidint l’espai central, els freds, tancant el local per la part posterior, i la cuina més elaborada, que en ubicar-se al soterrani, es projecta en unes pantalles que reforcen el show culinari. Tot i així, si la voleu gaudir en directe, podeu visitar els lavabos o bé reservar la taula que s’hi troba just al davant. L’aposta per la barra és intencionadament informal per atraure un número més ampli de comensals, que es deixen temptar per la idea de degustar unes tapes marineres. El disseny és suficientment sofisticat per cobrar-les a un preu que ens costa justificar.

la barra carles abellan

Els restaurants de peix s’amaguen darrere del preu segons mercat. Així trobem aquells que fluctuen amb una carta accentuada per desenes de PM o bé els que tanquen un preu, a l’alça, per tant de no enganxar-se els dits a la subhasta. El client, que normalment desconeix el preu de molts dels productes, paga finalment un tiquet, que sense l’escut de l’elaboració, es recolza només sobre el de la qualitat. És per exemple el cas de la carta de la Barra de Carles Abellan. No ens atreviríem a criticar el preu de la llagosta (14€/100g) o el llamàntol (9€/100g) a l’estil de Formentera, la peça es presenta a taula abans de ser cuinada i el seu aspecte és no només molt saludable, sinó que del seu color es coneix que no és d’importació. L’elaboració i presentació seria impecable, si no fos perquè hi preferiríem unes patates fregides clàssiques que unes xips casolanes. Tampoc ens atreviríem amb els 24€ de la rajada de platja a la madrilenya, perquè malgrat que aquest peix havia sofert una devaluació en el mercat, són ja alguns xefs que estan apostant per ell; i a més, la intensitat del xup-xup dels falsos “callos” ha de ser valorada. Passa el mateix amb les cocotxes a la brasa (14€), boníssimes però escasses, que rarament trobem als mercats, i que almenys per mi, el seu preu és un misteri. Però els 3,5€ de la sardina “al espetón” o els 8€ l’albergínia en adob, emulant al “cazón en adobo“, podria provocar una vaga del sindicat de restauradors gaditans, malgrat que la seva textura i sabor siguin excel·lents. Tampoc les desenes de gambetes que coronen l‘arros de gamba de platja justifiquen els 36€ que val, encara que estiguin pelades, i ens costa trobar explicació al preu, 34€, del bullit eivissenc amb el seu arrossejat . La presentació i sabor de les postres, que amb uns preus molt similars a la d’altres restaurants de la seva categoria, són molt destacables i recomanables.

Val la pena doncs una visita? Nosaltres creiem que si, el servei ho val, la qualitat ho val, l’espai ho val. Deixem al vostre criteri, i sobretot a la vostra butxaca, si caldria repetir.

La Barra de Carles Abellan
Passeig de Joan de Borbó, 19
08003 Barcelona
Tel 
Obert tots els dies

Comparteix:

Marea alta – tela marinera

Celebracions, Cuina de Mercat, Per compartir, _més de 60€ De 12 juliol, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

De vegades hi ha noms encertadíssims. El de Marea Alta per un restaurant mariner, que està situat al cim de la torre Colom està molt ben resolt, però imaginem que potser aleshores no devien pensar que aquest adjectiu els definiria tant. Alta és la inversió que van fer Enric Valentí en el seu últim restaurant, prop de 4 milions d’euros. Alta és la qualitat del producte que s’hi serveix, peix i marisc fresquíssim. I alt és el preu que es paga per degustar-lo gaudint d’una de les millors vistes de la ciutat.

Hi ha alguna cosa que no estigui a l’altura? Des del nostre punt de vista, l’interiorisme. L’ambientació està inspirada en un vaixell i és tan directe, que resulta redundant. Cau quasi en el parany d’un part temàtic, ajudat per uniformitat del personal, que no només fa ostentació de les ratlles, sinó també del groc dels impermeables de la gent que treballa a alta mar. Segurament resulta fresc i agradable al migdia, però és fred i distant a les nits. Les càlides vaixelles (en forma de peix, de la mà de Bordallo Pinheiro, per incidir una mica més en el tema) es col·loquen sobre unes taules nues. Les cadires blanques elaborades amb un teixit plàstic tampoc contribueixen a aportar caliu, i les finestres, sense cap cortinatge perquè puguem gaudir de les vistes, no acotxen al client. Per sort, el tracte, proper i amable, corregeix aquesta fredor i redueix les distàncies entre el restaurant i el comensal.

El restaurant Marea Alta no enganya, ho pot dir més alt, però no més clar. Però per si ens quedava un petit dubte en forma d’entrecot, la seva carta ho crida als quatre vents: només productes del mar. Cada un triats per la seva qualitat i servits amb l’elaboració més escaient per poder-ne gaudir. Així entre els entrants destaquen els musclos en escabetx (6€), el marinat és d’elaboració pròpia i amb un lleuger fumat que ens anuncia la brasa amb la qual acabarem. Hi podeu trobar les caixetes (9€), un mol·lusc amb un gust intens a mar molt conegut i apreciat al Delta de l’Ebre, però que a Barcelona nosaltres fins ara no l’havíem trobat. Dels primers destacaríem les gambes, rostit i pell de pollastre (19€) un mar i muntanya molt diferent que val la pena tastar. Les garoines amb parmentier (17€) també són intenses i saboroses. Fora de la brasa hi trobem alguns guisats que malgrat no estar elaborats amb proteïna animal, incorporen les algues per seguir fidels als seus principis. L’últim capítol, i el més important, és la brasa i aquí us heu de deixar aconsellar. Les peces se serveixen senceres, per tant si voleu gaudir d’alguna d’elles, haureu de buscar còmplices amb qui compartir, per exemple un turbot a 74€/Kg o una palometa vermella a 85€/Kg. També podem degustar unes cocotxes (28€) i ep!, un filet de vaca vella (28€) que es deu haver colat juntament amb els acompanyaments: amanida, pebrots, tomàquets o patates al caliu. Com vam enyorar les patates fregides de l’Estimar! Tant els postres com la carta de vins estan a l’altura d’una carta tan selecta, un cop més deixeu-vos recomanar.

És el lloc perfecte per una celebració o per impressionar a algú, si és de fora de Barcelona, aleshores encara sumareu més punts. El tracte, des de la benvinguda a peu de carrer, passant pel servei de Marea Baja, la cocteleria ubicada just un pis per sota, serà l’esquer perfecte per la vetllada. Això si, assegureu-vos que li agrada el peix i que porta la cartera ben plena, si no voleu tenir una pesca complicada.

Restaurant Marea Alta
Avinguda de les Drassanes, 6
08001 Barcelona
Tel 936 31 35 90 – Tancat els dilluns

Comparteix:

Restaurant Fan Ho – o com enyorar La Xina

Cuina del món, Per compartir, Terrassa, _de 30€ a 45€ De 22 juny, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

Un s’adona que és molt foodie quan recorda plat per plat un menú degustació de fa deu anys i quan enyora, molt, un restaurant. Sobretot perquè va ser el meu primer contacte amb la cuina oriental. El restaurant La Xina estava ubicat a la Rambla, als baixos de l’Hotel 1898, on ara hi ha el restaurant Luzia. M’agradaven les gelosies tamisant la llum dels finestrals, els sofàs de vellut vermell, el ferro i la fusta, la cuina vista però sobretot, el gran dragó que penjava sobre les taules de l’entrada. I a més, m’agradava el menjar perquè va ser dels meus primers contactes amb la cuina oriental. Potser no era ni tan bonic, ni tan bo però el temps s’encarrega de posar-hi la idealització. I contra els records i els mites costa molt competir, és per això que el restaurant Fan Ho no ho té gens fàcil.

Els dos restaurants, l’anterior i l’actual, pertanyen al mateix grup, i a més, comparteixen xef. El present és menys xines però més oriental, menys sorprenent però més polivalent, menys decorat i més simple. Però molt càlid i acollidor gràcies a la fusta omnipresent i la il·luminació, molt ben aconseguida amb les diferents lluminàries distribuïdes pel local.

Fah Ho és el nom d’un conegut fotògraf xinès que fa unes fotografies meravelloses que decoren les parets del restaurant, però que també podeu veure aquí. Potser la decoració sòbria, o fins i tot inexistent, vol rendir homenatge a l’autor, però sense voler restar bellesa a les obres de Fan Ho, enyorem la riquesa de textures i teixits que tenia La Xina, que segueix la sobrietat de les últimes obertures del Grup Tragaluz.

No sóc capaç de recordar la carta de La Xina, però sé que m’agradaven els seus dim sum, no sé si més que els que vam provar al Fan ho: de gambes, bolets i salsa saté (9,50€) o els de vedella, bambú, pastanaga i pebrot verd (9,50€), perquè estaven realment bons. Si que recordo que tenien ànec Pekin i ara han quedat reduïts a uns farcellets cruixents d’ànec amb col i salsa hoisin (10,75€). Vam tastar també el ban mian (10,75€), uns noodles que per aparença bé podrien ser a la bolonyesa, i que a més el seu gust, no ens va traslladar a l’orient, tot i que eren lleugers i la pasta estava al punt. També ens van recomanar el roast beef (13,50€) que malgrat estar marinat amb productes exòtics, de nou no es va fer viatjar. Tornarem, aquest cop per provar el bacallà negre caramel·litzat (22,50€) a veure si ens recorda al famós black cod del Nobu, o per tastar la verdura xina de temporada saltada al wok (8,75€) i farem més cas al nostre instint que a les recomanacions d’un servei aleshores poc rodat (portaven un mes quan hi vam anar).

Avís: aquest és un post escrit des de la nostàlgia, amb allò de qualsevol temps (restaurant) passat va ser millor (gustós). Us animem a provar-lo, sobretot si esteu per un centre amb escassa oferta gastronòmica, econòmicament raonable i amb un cert atractiu gustatiu. Si ens feu arribar els vostres comentaris, potser enyorarem una mica menys i estimarem una mica més.

Restaurant Fan Ho
C/Valencia, 255
08007 Barcelona
Tel  932 72 39 56 – Obert tots els dies

Comparteix: