L’origen de l’entrepà pot ser antic i humil, provinent de cultures ancestrals i estès per l’exèrcit, o bé més aristocràtic de mans del Compte de Sandwich i la seva addicció al joc; sigui com sigui d’aquest mos, Entrepanes Díaz només n’agafa l’entorn, el bar: la barra i la pissarra, el cambrer respectuós però pròxim, el tamboret, la bancada i la taula baixa, el xivarri… Pel que respecta al menjar, arriben molt més enllà: són Plats (en majúscula per l’elaboració i pel producte) posats entre Pans (perquè els fan al centenari Forn Sant Josep). Una aposta pel producte de qualitat ben servit amb personal amb aquell saber fer, la simpatia i el “oído barra”, i és que per el “càsting” d’aquest bar es va buscar cambrers de més de 50 anys, i la seva professionalitat no té comparació; Al darrera, o més aviat al davant, hi trobem en Kim Díaz, ànima del Bar Mut que completa així la seva oferta amb una aposta més distesa i més assequible.
El xef Víctor Lema va crear una carta de 16 varietats d’entrepans; expliquen que aquesta va ser la primera proposta i que volien retallar, però que ara no saben d’on escapçar. En trobem un de costella de porc (6€) cuita durant tota la nit i desossada, de truita sense quallar (6€), de calamars (8€) de fregit suau i acompanyat de dues maioneses, o fins i tot de musclos en escabetx (7€) amb una fina capa d’adobats. L’oferta no acaba aqui, originals les patates Díaz (5€), també hi trobem ortiguilles (10€) que no són gens fàcils de menjar aquí i també tortitas de camarón (3€) cruixents i boníssimes. Completa la carta una oferta d’amanides i també uns plats destinats al vermut i al brunch. Evidentment amb una carta amb aquesta excel·lència la cervesa ben tirada i la varietat de vins a copes no podia faltar.
Antxòn no només és el nom d’un entrepà que hi podem trobar, sinó també qui va donar un cop de mà amb l’interiorisme, conegut per ser el director d’art d’Almodovar. Com si es tractés d’una escenografia, ens endinsem en un bar amb barra de marbre i lletres de bronze, amb els tamborets de polipell color vi, amb rajola hidràulica i grans finestrals; i com si es tractés d’una pel·lícula, tot ens trasllada als bars madrilenys dels anys 50, el vestuari dels cambrers, l’atrezzo i la pissarra que ens dona la benvinguda i ens anuncia els plats. Una bona posta en escena, de principi a fi.
Per aquells que tingueu la gana d’un plat de forquilla i ganivet però menjat amb les mans, pel demés deixeu-vos aconsellar, els cambrers són d’aquells que t’encerten el gust només amb una mirada. Els de l’entrepà de barra de mig amb fuet, deixeu-vos temptar, descobrireu que hi ha més varietat entre dos llesques.
Entrepanes Díaz
c/Pau Claris, 189
08037 – Barcelona (obert cada dia)
ix entre una primera part de “oído barra” que conté l’aperitiu, una altre de “oído cocina” amb els freds i “caliente-caliente” amb les tapes calentes. Moltes d’elles enllaunades però amb excepcions com l’steak tàrtar, que acompanyat de ceba cruixent i escames de vi és molt recomanable (9,50€). Com a segon també s’escapa de la llauna l’hamburguesa, que en un mos es pot degustar amb la ou i foie (3,75€) i les patates d’Olot, però aquí si, presentades sobre un suport metàl·lic, amb una geografia volcànica (8,25€). Els llagostins cruixents porten un divertit acompanyament amb guacamole i wasabi (8,75€). Per últim una clucada d’ull “a otro nivel (a vivir que son dos dias)” són plats més contundents i “sin miedo… algo dulce” els postres. Darrera de tota aquest inventiva gamberra s’hi amaga Juanjo Martínez, qui havia estat, entre d’altres, xef del Arts i que en el seu restaurant ha sabut combinar els seus coneixements amb una posada en escena més atrevida.
