Categoria

Per compartir

Restaurant Bitxarracu – el bitxo que no pica

Cuina de Mercat, Menús, Per compartir, Tapes, _de 20€ a 30€, _de 30€ a 45€ De 8 febrer, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

No seria del tot veritat si diguéssim que trobar un lloc per menjar bé al voltant de Rambla Catalunya és una utopia, algun lloc existeix. Però si afegim que el que volem és un lloc on menjar bé i a un preu raonable, aleshores si, la cerca s’esdevé una gimcana d’obstacles impossibles. Ja sigui perquè es tracti d’un producte pensat i preparat per satisfer el desig del turisme de consumir paella i tapes (o en la seva versió healthy, amanides de 10€), o per atraure executius que poden permetre’s dinar cada dia per 30€, l’oferta existent, majoritàriament, si és bona, és cara. Per això aquesta setmana us volem presentar un restaurant que després d’una tarda de compres variades, ens vam decidir a tastar per casualitat. Una troballa així, en aquesta zona, per força l’havíem de compartir: Restaurant Bitxarracu.

Potser molts de vosaltres ja el coneixeu. Lluís Tomàs, xef i propietari, el va obrir al juny del 2014 amb l’assessorament gastronòmic de Victor Quintillà, xef del estrellat restaurant Lluerna de Santa Coloma de Gramanet. Un any després en Lluís Tomàs va continuar la seva aventura sol, però amb la mateixa fórmula que havien treballat fins aleshores: oferir bon producte a un preu molt ajustat. Aquesta relació ubicada en aquesta zona, l’eleva a un restaurant amb una excel·lent oferta apte per tots els públics.
La carta és amplia i es complementa amb alguns suggeriments. A més ofereix un parell de fórmules a preus tancats de 18€ i 23€. Si us decidiu per fer vosaltres la vostra tria, no us espanteu, el preu no es dispararà massa, tot depèn clar, de la gana que tingueu. Nosaltres vam poder gaudir d’uns ous estrellats de Calaf amb tòfona i pernil ibèric (9€) i una truita de patata i ceba feta al moment (7,5€) que tot i no tenir cap secret, és un misteri com la treballen en alguns locals, com per exemple aquest. De la carta hem tastat en les nostres visites el rotllet coreà de papada (6€) apte només per aquells amants del porc amb majúscules, les patates bitxarracu (4,8€) que es presenten amb dues salses i l’ou eco amb patates emmascarades i suc de rostit (7,5€), la millor opció per sucar pa. Recomanable la pota de pop de St. Carles de la Ràpita (8€) i la botifarra brisa de “Cal nen” (8€), especiada i amb un toc d’orujo que el xef ha treballat amb la famosa cansaladeria de Santa Coloma per oferir en el seu restaurant.
Teniu l’opció de seure a la taula o a la barra, en aquest cas, malgrat ser uns defensors extrems de seure en tamborets, no val la pena menjar passant mal d’esquena, perquè no ofereix més entreteniment que admirar la pissarra que la decora i entretenir-se a llegir-ne els plats. El menjador que s’amaga darrere una estanteria-vinacoteca, és una opció molt millor per gaudir d’un àpat que malgrat el nom del restaurant, no us disgustarà ni el gust ni la butxaca.

Restaurant Bitxarracu
Valencia, 212
08011 Barcelona
Tel 93 114 84 44 – Diumenges i dilluns tancat

Comparteix:
ravioli

Restaurant Gresca i Gresca bar – xerinola al cor de l’Eixample

Celebracions, Creativa, Menús, Per compartir, _de 30€ a 45€, _més de 60€ De 17 gener, 2017 Etiquetes:, , , , , , 2 comentaris

Si poguéssim triar un carrer per viure a Barcelona, amb els ulls tancats escolliríem l’Enric Granados. Malgrat està ubicat al cor de l’Eixample i travessat per carrers tan densos com Mallorca, València o Aragó, s’hi respira una tranquil·litat quasi inquietant. En aquest oasi d’edificis senyorials s’hi han anat ubicant petites galeries d’art, boutiques discretes i restaurants que semblen compartir el disseny de les façanes on s’ubiquen i la quietud del carrer on habiten. Cert és que el restaurant Gresca i el seu germanet, el Gresca bar, són a Provença, però tan a prop del carrer més bonic de la ciutat, que és impossible no contaminar-se de la seva essència.

Hem visitat varies vegades el restaurant Gresca i sempre ens hem quedat amb una sensació agredolça, però malgrat això hem repetit. Ens negàvem a creure que llegint tan bones crítiques i valoracions no li trobéssim l’exquisidesa de la qual tothom parlava. Segurament hauríem d’haver tingut una cita a cegues; que el recomani Joan Roca o que Ferran Adrià hi mengi habitualment és una publicitat impagable, però potser col·loquen el llistó tant, tan alt, que un espera que li canviarà la concepció de la cuina d’ara endavant. I res més lluny. Execució perfecte amb un producte de qualitat però, hi falten els focs artificials. Igual que el local, estret allargat, senzill amb poca o cap decoració que finalitza amb la cuina, vista des de l’última reforma. Hi ha res que estigui malament? No, però hi ha poc risc a equivocar-se si les parets són blanques i la tovalles i tovallons de fil. El tracte és senzill, potser una mica massa auster, cosa que provoca que una vegada més un tingui aquesta sensació que no acaba d’estar complet; però a la sala hi destaca la sommelier, amb la que vam descobrir un vi magnífic: un Bourgogne Aligote de Henri Germain et Fils.

Una mescla estranya entre el record del vi i la nostra tossuderia, ens va portar a tornar-hi (si, una altra vegada), però aquesta vegada al recentment obert Gresca Bar. I aquí la nostra percepció va canviar. La simpatia és ser-hi present des de la trucada per preguntar si calia reservar, fins a l’explicació dels plats o la tria del vi. Potser pel fet d’anar menys encotillats, tot flueix amb un ritme molt més amable i dinàmic. I el fet de poder etiquetar-se com a bar, permet una disposició de taules, a diferents alçades, que trenca el passadís simètric al del restaurant.

La carta, comparteix alguns plats dels quals vam poder tastar a l’última vista, com l’albergínia lacada amb fines herbes (8€), però a trets generals, els plats del restaurant estan més pensats pel menú degustació, amb racions individuals preparades per tastar amb una sola cullerada la mescla que Rafa Peña ens vol mostrar. L’ou suflé és un clàssic d’aquest menú, però a nosaltres ens quedem amb els raviolis de llebre a la royale. La carta del bar es mostra més similar a la d’un bistrot francès, una mica més despreocupada, pensada per compartir i amb l’accent posat als rostits i als plats de triperia. El cervell de vedella amb mantega i llimona (14€) o el pollastre rostit amb mandonguilles i cresta (13€) en són un clar exemple, tot i que nosaltres ens decantem per la carabassa rostida (7€), el biquini de llom ibèric i compté (10€) (us enrecordareu durant un llarg temps) o unes senzilles sepietes amb ceba confitada (18€). Fora de carta ens van oferir la pizza, que val la pena provar per la seva suavitat. Pels més llaminers les torrades de Santa Teresa, un bon fi de festa si visiteu el local.

I ara si, hi tornarem, però convençuts i decidits a tastar alguns dels plats que ens van quedar pendents. Això si, no s’hi val qualsevol excusa, perquè així com podríem destacar el menú del restaurant per la seva relació qualitat-preu, el bar, sobretot entès com a tal, pica una mica si se’n vol sortir tip.

Restaurant Gresca / Gresca Bar
Provença, 230
Tel 93 451 61 93
Restaurant tancat dissabte al migdia i diumenge
Bar tancat dimarts

Comparteix:

La nostra tria 2016

Creativa, Cuina de Mercat, Cuina del món, Per compartir, Romàntics, Terrassa, Vegetarians, _de 20€ a 30€, _de 30€ a 45€, _de 45€ a 60€, _menys de 20€ De 31 desembre, 2016 Etiquetes:, Cap comentari

Els canalons, els tiquets regal, els programes de televisió i els rànquings són alguns dels clàssics d’aquestes dates. Però és inevitable mirar endarrere al final de l’any i ordenar els records. La nostra llista però, no pretén mirar d’endevinar el cuiner del 2017 o vaticinar quina serà la tendència gastronòmica que marcarà tendència els últims mesos. Simplement volem destacar aquells restaurants que hem visitat durant el darrer any, siguin o no novetat, i subratllar-los perquè són aquells que hem recomanat, que esperem repetir i que tenen quelcom especial per estar en aquesta llista:

piquilloRestaurant Gorria – és el nostre petit homenatge als restaurants que han aconseguit sobreviure a les diferents generacions, a les tendències i a la crisi. La prova que la cuina que emfatitza el producte perdura, perquè al final, sigui cuit a baixa temperatura, amb una crema d’all negre o presentat sobre uns plats de ceràmica fets a mà, l’autèntic protagonista és el que dóna nom al plat.

.

IMG_1852Mian – els que fa temps que ens seguiu sabeu que som molt fan de la cuina xinesa, aquesta que tan mala fama ha tingut durant molts anys a la ciutat. Per sort, alguns restaurants han aconseguit elevar aquesta cuina al nivell, com a mínim, de les altres cuines orientals, per desgràcia alguns dels pioners no estan a l’abast de totes les butxaques. Aquest és senzill, discret, casolà, familiar i la Jiajia Wang, us explicarà amb simpatia i un català perfecte, tot el que necessiteu saber sobre la cuina dels seus orígens.

.

4 amb 5 - pastanaga4amb5 Mujades – un concepte complex que va més enllà de les tendències tot i que en reuneix algunes d’elles. De la mescla però surt un restaurant únic: un vegetarià que no renuncia a la proteïna animal. La carn per això la pots olorar i tastar, però en cap cas mastegar, ja que només la utilitzen per emfatitzar les veritables protagonistes, les verdures (que a més moltes són cultivades a els seus propis horts). Del restaurant i del seu cuiner, Quim Pla en seguirem sentint a parlar el 2017.

.

Aiuno - MakisAiueno – a diferència de la xinesa, la cuina japonesa ha estat l’última a captivar-nos, però malgrat que no som uns experts, sabem distingir perfectament un bon restaurant i aquest reuneix tots els requisits. Va obrir aquest 2016 i es distingeix del seu germà gran, Can Kenji, per una cuina més contemporània, més fresca i més oberta. Un petit local acollidor amb una relació qualitat-preu indiscutible.

.

green-spot-pizza-carbon-activado-thai-vegetarianoGreen Spot – En tierra de Lobos sap fer d’una tendència, un èxit. L’elecció del local, la situació, l’interiorisme i un servei atent i amable, se sumen a la seva carta, íntegrament vegetariana. El que fa que aquesta fórmula sigui màgica és l’embalatge, fer que un autèntic veggie sigui atractiu per tots els públics. Així que no feu cas a les etiquetes i animeu-vos a tastar-lo.

.

Esperem descobrir molts altres racons aquest 2017 i poder-vos-els explicar amb el mateix entusiasme amb què ho hem fet fins ara. Molt bon any nou!!!

Comparteix:

Restaurant Robata – brasa japonesa al cor de l’Eixample

Cuina del món, Per compartir, Terrassa, _de 30€ a 45€ De 21 desembre, 2016 Etiquetes:, , , , Cap comentari

Hem de confessar que fins fa un parell d’anys no ens agradava el menjar japonès. Totes les altres cuines orientals ens havien conquistat però ens resistíem a la que potser és la més sofisticada de totes. No ens agrada el peix cru i sota aquesta premissa ens negàvem l’entrada a qualsevol restaurant nipó. El sushi era la carta de presentació de tots els restaurants japonesos i les altres preparacions eren ben lluny de treure-li el lloc, però amb els anys a aquests restaurants que fins aleshores vivien del seu exotisme els hi va sortir competència, i els nous van haver de buscar el seu nínxol. Van sortir a la carrera les gyozas, els yakisoba i el pollastre teriyaki, i els makis, niguiris i sashimi van haver de compartir el seu regne.

L’especialització ha seguit la seva carrera i els restaurants busquen posicionar-se. Amb aquesta idea el rei de la cuina japonesa a Barcelona, el Shunka, va obrir fa un any el Kak Koy amb la idea de diferenciar-se d’ell mateix i de la resta. Què oferia? Brasa japonesa, o el que és el mateix robatayaki. Cert és que Carlota Akenaya ja havia introduït el concepte a la ciutat però sota un altre vesant, el sumiyaki. Tot i així, fer una bbq a la japonesa a Barcelona era exclusiu i car. Encara que el Kak Koy busqui ser una versió econòmica de la família, aconseguir taula es difícil i atipar-se a un preu mòdic més. Potser és això el que van detectar Fabiola Lairet i Ricardo Figuera, que després de l’èxit del Monster Sushi, es van aventurar a obrir aquest restaurant al cor de l’Eixample.

El local té dues entrades, per Enric Granados i per Mallorca, tot i que tan sols una de les dues està habilitada. Des de la principal s’obra amb dues parts i diferents ambients: la part de la dreta acull un salonet amb taules de marbre titanium i finestrals al tranquil carrer pràcticament de vianants. A mà esquerra un passadís que acull la barra amb un ambient més distès. Després per passar per un petit pati amb una taula barra perfecte per compartir amb un grup d’amics, acaba amb la zona que desemboca al carrer Mallorca. Un local molt difícil, però ben resolt amb la creació de petits espais que et recullen dins la immensitat.

Robata-plats

Tant amplia com el restaurant, és la seva carta. Per començar uns edamame a la brasa (4€), amb sal o picants, gyozas (8€) o diferents brotxetes acabades al foc de secret ibèric (4€), de filet (4€) o de pimientos de padrón (3,5€), tot i que aquests últims no superen la seva versió clàssica. Molt bo el okomiyaki (8€), que molts de vosaltres coneixereu per la pizza japonesa, i ens queden pendents yaki onigiri (3€). La carta de sushis és amplia i divertida. Als clàssics se’ls hi reserva un petit espai, al final, per fer acte de presència, tot i que per fer aquest post acabem de descobrir un niguiri de tonyina i foie caramel·litzat (4€) que caurà a la pròxima visita. De totes les altres sorprenents combinacions ens quedem sense dubte amb l’anticuchero (15€), picant i recobert d’escolar negre, que malgrat la seva mala fama, aquí ens aporta una mantegositat que funciona perfectament. El nikkei i el unicornio (15€) també estarien en la nostra tria i en canvi el bad boy (14€), de filet i bolets no ens va aportar res especial. Com a homenatge als fans del Monster Sushi hi trobem el redondo beach (14€) que és una de les estrelles del local, aquí però queda superat per altres combinacions. Les postres mereixen un capítol a part, perquè lluny de les preparacions japoneses, aquí serveixen autèntics pastissos americans. Dels contundents, a tall, que us aconsellem compartir.

Lluny de la sofisticació, de l’exaltació del producte, de la mesura i l’exquisidesa,  d’un local divertit, obert a un públic divers i cosmopolita. Molt més indicat per als no fans del menjar japonès que als ultra extremistes defensors de la direcció del tall de la tonyina.

Robata Shushi & Grill
Enric Granados, 55
08008 Barcelona
Tel 93 782 60 00 – Obert tots els dies

Comparteix: