Navegant per etiquetes

Enric Granados

La Gormanda – femení i molt nou

Creativa, Cuina de Mercat, Per compartir, _de 30€ a 45€ De 13 juny, 2017 Etiquetes:, , , , , Cap comentari

Creieu que es pot distingir la mà d’una dona darrera els fogons? L’altre dia llegia un article sobre el xef Ivan Sáez, cuiner del Club Alma. Un club exclusiu per dones que exclou totes aquelles que no superin les entrevistes i evidentment, que no paguin la quota de 1800 €/anuals. Sense posar en dubte el coneixement i la sensibilitat del xef per cuinar per a dones, pensava que és una llàstima haver desaprofitat l’oportunitat de col·locar davant d’una cuina, no domèstica, una figura femenina. Perquè nosaltres ho continuem tenint molt difícil en alguns sectors i la cuina, no domèstica, n’és un gran exemple.

restaurant-la-gormandaDarrere els fogons del restaurant La Gormanda hi ha la Carlota Claver, i si, nosaltres hi vam notar un toc femení. La jove xef va aprendre de la seva àvia i de la seva mare, però a més va estudiar a l’Escola d’Hostaleria Hofmann, així que ha crescut i s’ha format entre dones. Dones que han fet de la cuina una professió, perquè la seva àvia va obrir l’Alba París, ara Restaurant Carlota, al que més tard s’hi va sumar l’Alba Granados. Així que si voleu esbrinar si la feminitat es nota o no en un plat, aquest potser és un dels millors llocs per descobrir-ho.

El restaurant La Gormanda es troba a la cantonada d’Aribau amb Còrsega, on abans hi havia una botiga de queviures. Un espai complicat de resoldre per els múltiples nivells, però ho han sabut fer potenciant la visió de la cuina des de l’entrada i creant amplitud en un espai a priori, petit. El resultat es càlid i agradable, però nosaltres posats a escollir, triarem la taula que es troba davant de la cuina, totalment oberta, per veure la discreció i pulcritud amb la que es treballa. Adjectius que potser no són totalment femenins, però… bé podrien ser-ho.

restaurant-la-gormanda-barcelonaÉs a la carta on trobem aquest toc femení? No ben bé, però sí que és una carta on l’agressivitat està totalment desterrada. Amb una base de cuina tradicional catalana, però oberta a les receptes d’altres països, al mestissatge o a tècniques ben avantguardistes. Sobretot és una carta apetible: cruixent d’oli amb anguila fumada, foie micuit i crema d’alvocat (11€) o calçots carbonitzats amb romesco (8€). Vam trobar a faltar a les gyozas de carn d’olla (13,5€) un toc de planxa, per la solidesa que li dóna a la base i el que corregeix l’accés d’humitat. Últimament hem tastat força versions de la mítica bomba de la Barceloneta, aquesta de pop, cremeta de rocoto i allioli negre és superior (4,50€/u). També tenim propostes finament contundents, entre les que triaríem els calamarsets amb mongetes de Santa Pau i migas negres (16€) i la terrina de conill amb verduretes (13€). Com podreu veure a les fotografies l’elecció de la vaixella és a part d’un encert, un plaer. Podria haver-hi una certa sensibilitat femenina aquí? No és un món de dones la creació, fabricació i distribució de vaixelles. Però sí que són moltes les ceramistes emergents que estan al capdavant de creacions per hostaleria molt singulars com Andrea Zarraluqui o Cara Janell.

restaurant-la-gormandaEl restaurant La Gormanda fa només tres mesos que ha obert les seves portes. És per això que hi manca una
mica de rodatge (sobretot en sala) que se’ns dubte haurà millorat des de la nostra visita, ja fa més d’un mes. Ens queda pendent tastar el menú de 21€ que es pot gaudir als migdies. Un menú tancat pensat per els dubitatius, però que a les nostres mans seria una excusa per obrir la taula i fer-nos el nostre àpat a mida.

I per acabar aquest post us explicaré que m’encanta que em retirin la cadira, em convidin de tant en tant, em diguin que estic bonica amb el vestit nou que m’he comprat, o que quan arribo cansada d’un viatge, m’obrin la porta, sobretot de restaurants com La Gormanda.

Resturant La Gormanda
Carrer d’Aribau, 160
08036 Barcelona

http://www.lagormanda.com/

Tel  931 27 60 49 – Tancat dilluns

Comparteix:

Restaurant Auto Rosellon – una cita agradable

Cuina de Mercat, Esmorzars, Per compartir, _de 30€ a 45€ De 16 març, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

De vegades les cites han de ser fàcils, àgils. Un carrer bonic per on passejar, un espai agradable i lluminós i una carta senzilla però amb un munt de plats temptadors. Si algun dia busqueu un lloc així per gaudir d’un esmorzar, compartir un menú lleuger al migdia o un sopar healthy a la nit, us invitem a provar el restaurant Auto Rosellon.

Pels fanàtics del carrer Enric Granados, com nosaltres, recordareu que a la cantonada amb el carrer Rosselló hi havia una antiga botiga de recanvis de cotxe. Rafael Campos i Ronit Stern li van veure el potencial al local i van decidir obrir-hi un restaurant. No els hi falta experiència en el món de la restauració, ni els projectes d’èxit: són els creadors de les fleques Crustó, traspassat fa un parell d’anys, i del restaurant Totó al carrer València. Aquesta vegada per l’interiorisme del local van escollir Bàrbara Aurell, que lluny del barroquisme que Lázaro–Violan va proposar per l’altre negoci d’aquesta incansable parella, va treballar el respecte per la història del local, el potenciament de la llum
natural i la senzillesa. L’Auto Rossellon se’ns mostra sense disfresses, ensenyant els seus punts forts: les verdures i el producte de proximitat en un bodegó que decora el restaurant, la taula de treball dels productes frescs fora de la cuina i a la vista del comensal i la màquina de cafè La Marzocco de la que tant els hi agrada presumir.

Aquesta mateixa nuesa és present a la carta, amb una proposta que ells anomenen “no-tag cuisine“, una cuina sense etiquetes, però que nosaltres hi afegiríem sense maquillatge. Uns plats que mostren el producte sense molta manipulació, només amb alguns accessoris que ens poden transportar a arreu del món. Per exemple de França importen la remolaude, una salsa de maionesa i mostassa similar a la tàrtara però que deu el nom un plat tradicional on es mescla amb céleri, tot i que aquí unta la torrada de roast beef i ceba caramel·litzada (12,5€). Amb notes orientals trobem la torrada cruixent de salmó i alvocat, que li escau molt bé unes gotes de wasabi (13€) i la carabassa al forn, el iogurt de cardamom, llima i anacards (13€); una combinació que cassa molt bé i que hem adoptat a casa durant aquest hivern. D’Itàlia ens arriben uns gnudi nus de ricotta, farigola i tomàquet confitat (15,5) que són perfectes per compartir, i ens queda pendent per la pròxima visita veure com elaboren el tàrtar de filet (16,5€) que se serveix sobre una torrada de tòfona blanca, aromatitzada imaginem. Postres ben dolços i etiquetats, com la resta de la carta, amb totes les intoleràncies o modes healty-hipsters que ens podem imaginar.

Recordant les visites que hem fet a l’Auto Rosellon corregiríem l’entrada, perquè quasi sempre les cites han de ser fàcils: una bona companyia, uns plats apetibles i un espai on estar a gust; només algunes vegades val la pena complicar-se i que la nostra conversa giri més al voltant del menjar que sobre nosaltres.

Restaurant Auto Rosellon
Roselló, 182
08008 Barcelona
Tel 93 853 93 20 – Obert tots els dies

Comparteix:
ravioli

Restaurant Gresca i Gresca bar – xerinola al cor de l’Eixample

Celebracions, Creativa, Menús, Per compartir, _de 30€ a 45€, _més de 60€ De 17 gener, 2017 Etiquetes:, , , , , , 2 comentaris

Si poguéssim triar un carrer per viure a Barcelona, amb els ulls tancats escolliríem l’Enric Granados. Malgrat està ubicat al cor de l’Eixample i travessat per carrers tan densos com Mallorca, València o Aragó, s’hi respira una tranquil·litat quasi inquietant. En aquest oasi d’edificis senyorials s’hi han anat ubicant petites galeries d’art, boutiques discretes i restaurants que semblen compartir el disseny de les façanes on s’ubiquen i la quietud del carrer on habiten. Cert és que el restaurant Gresca i el seu germanet, el Gresca bar, són a Provença, però tan a prop del carrer més bonic de la ciutat, que és impossible no contaminar-se de la seva essència.

Hem visitat varies vegades el restaurant Gresca i sempre ens hem quedat amb una sensació agredolça, però malgrat això hem repetit. Ens negàvem a creure que llegint tan bones crítiques i valoracions no li trobéssim l’exquisidesa de la qual tothom parlava. Segurament hauríem d’haver tingut una cita a cegues; que el recomani Joan Roca o que Ferran Adrià hi mengi habitualment és una publicitat impagable, però potser col·loquen el llistó tant, tan alt, que un espera que li canviarà la concepció de la cuina d’ara endavant. I res més lluny. Execució perfecte amb un producte de qualitat però, hi falten els focs artificials. Igual que el local, estret allargat, senzill amb poca o cap decoració que finalitza amb la cuina, vista des de l’última reforma. Hi ha res que estigui malament? No, però hi ha poc risc a equivocar-se si les parets són blanques i la tovalles i tovallons de fil. El tracte és senzill, potser una mica massa auster, cosa que provoca que una vegada més un tingui aquesta sensació que no acaba d’estar complet; però a la sala hi destaca la sommelier, amb la que vam descobrir un vi magnífic: un Bourgogne Aligote de Henri Germain et Fils.

Una mescla estranya entre el record del vi i la nostra tossuderia, ens va portar a tornar-hi (si, una altra vegada), però aquesta vegada al recentment obert Gresca Bar. I aquí la nostra percepció va canviar. La simpatia és ser-hi present des de la trucada per preguntar si calia reservar, fins a l’explicació dels plats o la tria del vi. Potser pel fet d’anar menys encotillats, tot flueix amb un ritme molt més amable i dinàmic. I el fet de poder etiquetar-se com a bar, permet una disposició de taules, a diferents alçades, que trenca el passadís simètric al del restaurant.

La carta, comparteix alguns plats dels quals vam poder tastar a l’última vista, com l’albergínia lacada amb fines herbes (8€), però a trets generals, els plats del restaurant estan més pensats pel menú degustació, amb racions individuals preparades per tastar amb una sola cullerada la mescla que Rafa Peña ens vol mostrar. L’ou suflé és un clàssic d’aquest menú, però a nosaltres ens quedem amb els raviolis de llebre a la royale. La carta del bar es mostra més similar a la d’un bistrot francès, una mica més despreocupada, pensada per compartir i amb l’accent posat als rostits i als plats de triperia. El cervell de vedella amb mantega i llimona (14€) o el pollastre rostit amb mandonguilles i cresta (13€) en són un clar exemple, tot i que nosaltres ens decantem per la carabassa rostida (7€), el biquini de llom ibèric i compté (10€) (us enrecordareu durant un llarg temps) o unes senzilles sepietes amb ceba confitada (18€). Fora de carta ens van oferir la pizza, que val la pena provar per la seva suavitat. Pels més llaminers les torrades de Santa Teresa, un bon fi de festa si visiteu el local.

I ara si, hi tornarem, però convençuts i decidits a tastar alguns dels plats que ens van quedar pendents. Això si, no s’hi val qualsevol excusa, perquè així com podríem destacar el menú del restaurant per la seva relació qualitat-preu, el bar, sobretot entès com a tal, pica una mica si se’n vol sortir tip.

Restaurant Gresca / Gresca Bar
Provença, 230
Tel 93 451 61 93
Restaurant tancat dissabte al migdia i diumenge
Bar tancat dimarts

Comparteix:

Restaurant Robata – brasa japonesa al cor de l’Eixample

Cuina del món, Per compartir, Terrassa, _de 30€ a 45€ De 21 desembre, 2016 Etiquetes:, , , , Cap comentari

Hem de confessar que fins fa un parell d’anys no ens agradava el menjar japonès. Totes les altres cuines orientals ens havien conquistat però ens resistíem a la que potser és la més sofisticada de totes. No ens agrada el peix cru i sota aquesta premissa ens negàvem l’entrada a qualsevol restaurant nipó. El sushi era la carta de presentació de tots els restaurants japonesos i les altres preparacions eren ben lluny de treure-li el lloc, però amb els anys a aquests restaurants que fins aleshores vivien del seu exotisme els hi va sortir competència, i els nous van haver de buscar el seu nínxol. Van sortir a la carrera les gyozas, els yakisoba i el pollastre teriyaki, i els makis, niguiris i sashimi van haver de compartir el seu regne.

L’especialització ha seguit la seva carrera i els restaurants busquen posicionar-se. Amb aquesta idea el rei de la cuina japonesa a Barcelona, el Shunka, va obrir fa un any el Kak Koy amb la idea de diferenciar-se d’ell mateix i de la resta. Què oferia? Brasa japonesa, o el que és el mateix robatayaki. Cert és que Carlota Akenaya ja havia introduït el concepte a la ciutat però sota un altre vesant, el sumiyaki. Tot i així, fer una bbq a la japonesa a Barcelona era exclusiu i car. Encara que el Kak Koy busqui ser una versió econòmica de la família, aconseguir taula es difícil i atipar-se a un preu mòdic més. Potser és això el que van detectar Fabiola Lairet i Ricardo Figuera, que després de l’èxit del Monster Sushi, es van aventurar a obrir aquest restaurant al cor de l’Eixample.

El local té dues entrades, per Enric Granados i per Mallorca, tot i que tan sols una de les dues està habilitada. Des de la principal s’obra amb dues parts i diferents ambients: la part de la dreta acull un salonet amb taules de marbre titanium i finestrals al tranquil carrer pràcticament de vianants. A mà esquerra un passadís que acull la barra amb un ambient més distès. Després per passar per un petit pati amb una taula barra perfecte per compartir amb un grup d’amics, acaba amb la zona que desemboca al carrer Mallorca. Un local molt difícil, però ben resolt amb la creació de petits espais que et recullen dins la immensitat.

Robata-plats

Tant amplia com el restaurant, és la seva carta. Per començar uns edamame a la brasa (4€), amb sal o picants, gyozas (8€) o diferents brotxetes acabades al foc de secret ibèric (4€), de filet (4€) o de pimientos de padrón (3,5€), tot i que aquests últims no superen la seva versió clàssica. Molt bo el okomiyaki (8€), que molts de vosaltres coneixereu per la pizza japonesa, i ens queden pendents yaki onigiri (3€). La carta de sushis és amplia i divertida. Als clàssics se’ls hi reserva un petit espai, al final, per fer acte de presència, tot i que per fer aquest post acabem de descobrir un niguiri de tonyina i foie caramel·litzat (4€) que caurà a la pròxima visita. De totes les altres sorprenents combinacions ens quedem sense dubte amb l’anticuchero (15€), picant i recobert d’escolar negre, que malgrat la seva mala fama, aquí ens aporta una mantegositat que funciona perfectament. El nikkei i el unicornio (15€) també estarien en la nostra tria i en canvi el bad boy (14€), de filet i bolets no ens va aportar res especial. Com a homenatge als fans del Monster Sushi hi trobem el redondo beach (14€) que és una de les estrelles del local, aquí però queda superat per altres combinacions. Les postres mereixen un capítol a part, perquè lluny de les preparacions japoneses, aquí serveixen autèntics pastissos americans. Dels contundents, a tall, que us aconsellem compartir.

Lluny de la sofisticació, de l’exaltació del producte, de la mesura i l’exquisidesa,  d’un local divertit, obert a un públic divers i cosmopolita. Molt més indicat per als no fans del menjar japonès que als ultra extremistes defensors de la direcció del tall de la tonyina.

Robata Shushi & Grill
Enric Granados, 55
08008 Barcelona
Tel 93 782 60 00 – Obert tots els dies

Comparteix: