Navegant per etiquetes

cuina d’autor

La Barra de Carles Abellan – una barra a alta mar

Terrassa, _més de 60€ De 2 agost, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

Al 2008, en el número 10 del quadern Apicius, Pau Arenós va definir les claus de la cuina tecnoemocional. El punt numero 8 del decàleg que va escriure és: tots els productes tenen el mateix valor gastronòmic. S’obria una nova etapa on gastronòmicament parlant, o cuinant, era igual una patata que una tòfona. O si ho traslladem al mar, una sardina que una llagosta. És una llàstima que no tinguin el mateix valor econòmic, tot i que hi ha llocs on una sardina val com una llagosta i una llagosta com una tòfona.

La Barra del Carles Abellán es troba al bell mig del passeig Joan de Borbó, al barri de la Barceloneta i prop del mar. Podríem pensar que és un terreny amb moltíssima competència, però el xef, que fa temps que gestiona amb èxit altres restaurants (Bravo 24 o el Suculent), sap perfectament quina és la fórmula perquè ningú li faci ombra. Primer una posada en escena espectacular, de la mà de nou de LázaroViolan, des de la terrassa (que funciona igual de bé com a restaurant i com a cocteleria), fins als lavabos, ja un clàssic en les obres de l’interiorista. La barra dóna nom al restaurant i és el fil conductor en el local. Al llarg del seu recorregut a més, podem gaudir de l’espectacle de les tres cuines on s’elaboren les diferents partides del restaurant: la brasa, amb una Josper presidint l’espai central, els freds, tancant el local per la part posterior, i la cuina més elaborada, que en ubicar-se al soterrani, es projecta en unes pantalles que reforcen el show culinari. Tot i així, si la voleu gaudir en directe, podeu visitar els lavabos o bé reservar la taula que s’hi troba just al davant. L’aposta per la barra és intencionadament informal per atraure un número més ampli de comensals, que es deixen temptar per la idea de degustar unes tapes marineres. El disseny és suficientment sofisticat per cobrar-les a un preu que ens costa justificar.

la barra carles abellan

Els restaurants de peix s’amaguen darrere del preu segons mercat. Així trobem aquells que fluctuen amb una carta accentuada per desenes de PM o bé els que tanquen un preu, a l’alça, per tant de no enganxar-se els dits a la subhasta. El client, que normalment desconeix el preu de molts dels productes, paga finalment un tiquet, que sense l’escut de l’elaboració, es recolza només sobre el de la qualitat. És per exemple el cas de la carta de la Barra de Carles Abellan. No ens atreviríem a criticar el preu de la llagosta (14€/100g) o el llamàntol (9€/100g) a l’estil de Formentera, la peça es presenta a taula abans de ser cuinada i el seu aspecte és no només molt saludable, sinó que del seu color es coneix que no és d’importació. L’elaboració i presentació seria impecable, si no fos perquè hi preferiríem unes patates fregides clàssiques que unes xips casolanes. Tampoc ens atreviríem amb els 24 de la rajada de platja a la madrilenya, perquè malgrat que aquest peix havia sofert una devaluació en el mercat, són ja alguns xefs que estan apostant per ell; i a més, la intensitat del xup-xup dels falsos “callos” ha de ser valorada. Passa el mateix amb les cocotxes a la brasa (14€), boníssimes però escasses, que rarament trobem als mercats, i que almenys per mi, el seu preu és un misteri. Però els 3,5€ de la sardina “al espetón” o els 8 l’albergínia en adob, emulant al “cazón en adobo“, podria provocar una vaga del sindicat de restauradors gaditans, malgrat que la seva textura i sabor siguin excel·lents. Tampoc les desenes de gambetes que coronen larros de gamba de platja justifiquen els 36€ que val, encara que estiguin pelades, i ens costa trobar explicació al preu, 34€, del bullit eivissenc amb el seu arrossejat . La presentació i sabor de les postres, que amb uns preus molt similars a la d’altres restaurants de la seva categoria, són molt destacables i recomanables.

Val la pena doncs una visita? Nosaltres creiem que si, el servei ho val, la qualitat ho val, l’espai ho val. Deixem al vostre criteri, i sobretot a la vostra butxaca, si caldria repetir.

La Barra de Carles Abellan
Passeig de Joan de Borbó, 19
08003 Barcelona
Tel 
Obert tots els dies

Comparteix:

Restaurant Informal – luxe assequible

Celebracions, Cuina de Mercat, Terrassa, _de 45€ a 60€ De 16 juny, 2016 Etiquetes:, , Cap comentari

A Marc Gascons la seva primera aventura barcelonina no li va sortir del tot bé, potser perquè el que havia de vestir no era del seu estil . Però aquesta vegada el xef del Restaurant Els Tinars (1 estrella michelin) ha decidit fer-se un vestit a mida, elegant però casual, un disseny amb el qual es mou amb gràcia i comoditat. Una bona elecció per lluir al restaurant del The Serras, un nou hotel al Passeig de Colom que pot presumir d’edifici: per continent, façana de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i restauració de la interiorista Eva Martinez, i per contingut, ja que va albergar el primer estudi de Picasso. Es tracta del restaurant informal, un restaurant de luxe assequible.

Cert és que el concepte luxe s’està redefinint en els últims anys; es basa més en el fons que en la forma. L’exhibició desmesurada d’elements cars ha quedat arraconada per la mescla precisa d’un objecte de luxe, al costat d’una tela bonica però basta, dins una caixeta que reflecteix i multiplica aquests contrastos. Això passa en l’interiorisme i en la cuina. Es reinterpreten velles receptes de l’àvia, es magnifica el producte de temporada i s’adorna amb tòfona. Sense dubte molt més interessant que el producte sobre producte pel simple fet que sigui a l’abast només d’uns quants. Ostentar ara és de mal gust, i preferim l’excel·lència en el servei, en els detalls, en el gest. I aquí casen perfectament l’hotel i el restaurant.

restaurant-informal-barcelonaComencem pels aperitius i en destaquem les patates braves picants (8,50€), uns dips que estan formats d’un mil fulles de patata al vapor per després ser fregits. Bon sabor i textures perfectes, tot i que a les salses els hi falta una mica d’alegria per ser qualificades de braves i picants. Entrants freds com el tàrtar de salmó, alvocat, vegetals, wasabi i tobiko (16,50€) i el carpaccio de gambes de Palamós, poma verda i oli verge (19,50€) saborós, refrescant gracies a l’acidesa de la poma i untuós amb el generós oli d’oliva. Entrants calents on podem triar entre dos arrossos: sepionetes, calamar, carxofes i alls tendres (19,5€) o salsitxes i botifarra negre (17,5€). Molt gustosos els raviolis d’ànec (18€), embolcallats amb pasta wonton i presentats en forma de dumpling refresca la imatge d’un rostit de l’Empordà. Amplia oferta de carns on podem trobar des de un tàrtar de vedella de Girona (21,50€) que és dels millors que hem tastat o una espatlla de cabrit rostida amb verduretes i oli d’herbes (26€). restaurant informal - panna cottaEls peixos es divideixen entre quatre propostes de la llotja pràcticament al plat, sense massa elaboració i quatre plats més sofisticats com les vieires a la planxa, parmentier de patata, espàrrecs verds, cansalada ibèrica i tòfona (17,50€), un clar exemple d’aquesta cuina que mescla producte i tècnica. De postres escollim la panna cotta (8,50€) per sobre del cremós de xocolata (8,50€), perquè creiem que li falta una mica d’intensitat. Com a detall destaquem que poden fer qualsevol de les seves carns o peixos a la planxa acompanyats de verdures, segurament ho agrairan els clients de l’hotel que potser vol fer un àpat més senzill i que, en una Barcelona gastronòmica, costa de trobar.

Menjar en un hotel de 5* per un preu raonable i amb un servei que està a l’alçada de la categoria de l’hotel. Atent, agradable i detallista tant amb els autòctons com amb els foranis. Els clients agrairan tastar una cuina catalana actualitzada i de mimada presentació, on es reconeix el producte i se l’exalta. Els barcelonins aplaudim tenir la cuina de Els Tinars una mica més a prop.

Restaurant Informal
Carrer de la plata, 4
08002 Barcelona
Tel 93 169 18 69 – Obert tots els dies

Comparteix: