Creieu que es pot distingir la mà d’una dona darrera els fogons? L’altre dia llegia un article sobre el xef Ivan Sáez, cuiner del Club Alma. Un club exclusiu per dones que exclou totes aquelles que no superin les entrevistes i evidentment, que no paguin la quota de 1800 €/anuals. Sense posar en dubte el coneixement i la sensibilitat del xef per cuinar per a dones, pensava que és una llàstima haver desaprofitat l’oportunitat de col·locar davant d’una cuina, no domèstica, una figura femenina. Perquè nosaltres ho continuem tenint molt difícil en alguns sectors i la cuina, no domèstica, n’és un gran exemple.
Darrere els fogons del restaurant La Gormanda hi ha la Carlota Claver, i si, nosaltres hi vam notar un toc femení. La jove xef va aprendre de la seva àvia i de la seva mare, però a més va estudiar a l’Escola d’Hostaleria Hofmann, així que ha crescut i s’ha format entre dones. Dones que han fet de la cuina una professió, perquè la seva àvia va obrir l’Alba París, ara Restaurant Carlota, al que més tard s’hi va sumar l’Alba Granados. Així que si voleu esbrinar si la feminitat es nota o no en un plat, aquest potser és un dels millors llocs per descobrir-ho.
El restaurant La Gormanda es troba a la cantonada d’Aribau amb Còrsega, on abans hi havia una botiga de queviures. Un espai complicat de resoldre per els múltiples nivells, però ho han sabut fer potenciant la visió de la cuina des de l’entrada i creant amplitud en un espai a priori, petit. El resultat es càlid i agradable, però nosaltres posats a escollir, triarem la taula que es troba davant de la cuina, totalment oberta, per veure la discreció i pulcritud amb la que es treballa. Adjectius que potser no són totalment femenins, però… bé podrien ser-ho.
És a la carta on trobem aquest toc femení? No ben bé, però sí que és una carta on l’agressivitat està totalment desterrada. Amb una base de cuina tradicional catalana, però oberta a les receptes d’altres països, al mestissatge o a tècniques ben avantguardistes. Sobretot és una carta apetible: cruixent d’oli amb anguila fumada, foie micuit i crema d’alvocat (11€) o calçots carbonitzats amb romesco (8€). Vam trobar a faltar a les gyozas de carn d’olla (13,5€) un toc de planxa, per la solidesa que li dóna a la base i el que corregeix l’accés d’humitat. Últimament hem tastat força versions de la mítica bomba de la Barceloneta, aquesta de pop, cremeta de rocoto i allioli negre és superior (4,50€/u). També tenim propostes finament contundents, entre les que triaríem els calamarsets amb mongetes de Santa Pau i migas negres (16€) i la terrina de conill amb verduretes (13€). Com podreu veure a les fotografies l’elecció de la vaixella és a part d’un encert, un plaer. Podria haver-hi una certa sensibilitat femenina aquí? No és un món de dones la creació, fabricació i distribució de vaixelles. Però sí que són moltes les ceramistes emergents que estan al capdavant de creacions per hostaleria molt singulars com Andrea Zarraluqui o Cara Janell.
El restaurant La Gormanda fa només tres mesos que ha obert les seves portes. És per això que hi manca una
mica de rodatge (sobretot en sala) que se’ns dubte haurà millorat des de la nostra visita, ja fa més d’un mes. Ens queda pendent tastar el menú de 21€ que es pot gaudir als migdies. Un menú tancat pensat per els dubitatius, però que a les nostres mans seria una excusa per obrir la taula i fer-nos el nostre àpat a mida.
I per acabar aquest post us explicaré que m’encanta que em retirin la cadira, em convidin de tant en tant, em diguin que estic bonica amb el vestit nou que m’he comprat, o que quan arribo cansada d’un viatge, m’obrin la porta, sobretot de restaurants com La Gormanda.
Resturant La Gormanda
Carrer d’Aribau, 160
08036 Barcelona
Aparentment no podreu distingir que no es tracta d’una trampa per afamats innocents. Un local obert al carrer, amb una petita terrassa, una gran barra i els colors blanc, negre i vermell que inunden tot l’espai. Però fixeu-vos-hi bé, darrere la barra hi veiem productes de qualitat. Unes 
El xef Manel