Categoria

Terrassa

La Barra de Carles Abellan – una barra a alta mar

Terrassa, _més de 60€ De 2 agost, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

Al 2008, en el número 10 del quadern Apicius, Pau Arenós va definir les claus de la cuina tecnoemocional. El punt numero 8 del decàleg que va escriure és: tots els productes tenen el mateix valor gastronòmic. S’obria una nova etapa on gastronòmicament parlant, o cuinant, era igual una patata que una tòfona. O si ho traslladem al mar, una sardina que una llagosta. És una llàstima que no tinguin el mateix valor econòmic, tot i que hi ha llocs on una sardina val com una llagosta i una llagosta com una tòfona.

La Barra del Carles Abellán es troba al bell mig del passeig Joan de Borbó, al barri de la Barceloneta i prop del mar. Podríem pensar que és un terreny amb moltíssima competència, però el xef, que fa temps que gestiona amb èxit altres restaurants (Bravo 24 o el Suculent), sap perfectament quina és la fórmula perquè ningú li faci ombra. Primer una posada en escena espectacular, de la mà de nou de LázaroViolan, des de la terrassa (que funciona igual de bé com a restaurant i com a cocteleria), fins als lavabos, ja un clàssic en les obres de l’interiorista. La barra dóna nom al restaurant i és el fil conductor en el local. Al llarg del seu recorregut a més, podem gaudir de l’espectacle de les tres cuines on s’elaboren les diferents partides del restaurant: la brasa, amb una Josper presidint l’espai central, els freds, tancant el local per la part posterior, i la cuina més elaborada, que en ubicar-se al soterrani, es projecta en unes pantalles que reforcen el show culinari. Tot i així, si la voleu gaudir en directe, podeu visitar els lavabos o bé reservar la taula que s’hi troba just al davant. L’aposta per la barra és intencionadament informal per atraure un número més ampli de comensals, que es deixen temptar per la idea de degustar unes tapes marineres. El disseny és suficientment sofisticat per cobrar-les a un preu que ens costa justificar.

la barra carles abellan

Els restaurants de peix s’amaguen darrere del preu segons mercat. Així trobem aquells que fluctuen amb una carta accentuada per desenes de PM o bé els que tanquen un preu, a l’alça, per tant de no enganxar-se els dits a la subhasta. El client, que normalment desconeix el preu de molts dels productes, paga finalment un tiquet, que sense l’escut de l’elaboració, es recolza només sobre el de la qualitat. És per exemple el cas de la carta de la Barra de Carles Abellan. No ens atreviríem a criticar el preu de la llagosta (14€/100g) o el llamàntol (9€/100g) a l’estil de Formentera, la peça es presenta a taula abans de ser cuinada i el seu aspecte és no només molt saludable, sinó que del seu color es coneix que no és d’importació. L’elaboració i presentació seria impecable, si no fos perquè hi preferiríem unes patates fregides clàssiques que unes xips casolanes. Tampoc ens atreviríem amb els 24 de la rajada de platja a la madrilenya, perquè malgrat que aquest peix havia sofert una devaluació en el mercat, són ja alguns xefs que estan apostant per ell; i a més, la intensitat del xup-xup dels falsos “callos” ha de ser valorada. Passa el mateix amb les cocotxes a la brasa (14€), boníssimes però escasses, que rarament trobem als mercats, i que almenys per mi, el seu preu és un misteri. Però els 3,5€ de la sardina “al espetón” o els 8 l’albergínia en adob, emulant al “cazón en adobo“, podria provocar una vaga del sindicat de restauradors gaditans, malgrat que la seva textura i sabor siguin excel·lents. Tampoc les desenes de gambetes que coronen larros de gamba de platja justifiquen els 36€ que val, encara que estiguin pelades, i ens costa trobar explicació al preu, 34€, del bullit eivissenc amb el seu arrossejat . La presentació i sabor de les postres, que amb uns preus molt similars a la d’altres restaurants de la seva categoria, són molt destacables i recomanables.

Val la pena doncs una visita? Nosaltres creiem que si, el servei ho val, la qualitat ho val, l’espai ho val. Deixem al vostre criteri, i sobretot a la vostra butxaca, si caldria repetir.

La Barra de Carles Abellan
Passeig de Joan de Borbó, 19
08003 Barcelona
Tel 
Obert tots els dies

Comparteix:

Restaurant Fan Ho – o com enyorar La Xina

Cuina del món, Per compartir, Terrassa, _de 30€ a 45€ De 22 juny, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

Un s’adona que és molt foodie quan recorda plat per plat un menú degustació de fa deu anys i quan enyora, molt, un restaurant. Sobretot perquè va ser el meu primer contacte amb la cuina oriental. El restaurant La Xina estava ubicat a la Rambla, als baixos de l’Hotel 1898, on ara hi ha el restaurant Luzia. M’agradaven les gelosies tamisant la llum dels finestrals, els sofàs de vellut vermell, el ferro i la fusta, la cuina vista però sobretot, el gran dragó que penjava sobre les taules de l’entrada. I a més, m’agradava el menjar perquè va ser dels meus primers contactes amb la cuina oriental. Potser no era ni tan bonic, ni tan bo però el temps s’encarrega de posar-hi la idealització. I contra els records i els mites costa molt competir, és per això que el restaurant Fan Ho no ho té gens fàcil.

Els dos restaurants, l’anterior i l’actual, pertanyen al mateix grup, i a més, comparteixen xef. El present és menys xines però més oriental, menys sorprenent però més polivalent, menys decorat i més simple. Però molt càlid i acollidor gràcies a la fusta omnipresent i la il·luminació, molt ben aconseguida amb les diferents lluminàries distribuïdes pel local.

Fah Ho és el nom d’un conegut fotògraf xinès que fa unes fotografies meravelloses que decoren les parets del restaurant, però que també podeu veure aquí. Potser la decoració sòbria, o fins i tot inexistent, vol rendir homenatge a l’autor, però sense voler restar bellesa a les obres de Fan Ho, enyorem la riquesa de textures i teixits que tenia La Xina, que segueix la sobrietat de les últimes obertures del Grup Tragaluz.

No sóc capaç de recordar la carta de La Xina, però sé que m’agradaven els seus dim sum, no sé si més que els que vam provar al Fan ho: de gambes, bolets i salsa saté (9,50€) o els de vedella, bambú, pastanaga i pebrot verd (9,50€), perquè estaven realment bons. Si que recordo que tenien ànec Pekin i ara han quedat reduïts a uns farcellets cruixents d’ànec amb col i salsa hoisin (10,75€). Vam tastar també el ban mian (10,75€), uns noodles que per aparença bé podrien ser a la bolonyesa, i que a més el seu gust, no ens va traslladar a l’orient, tot i que eren lleugers i la pasta estava al punt. També ens van recomanar el roast beef (13,50€) que malgrat estar marinat amb productes exòtics, de nou no es va fer viatjar. Tornarem, aquest cop per provar el bacallà negre caramel·litzat (22,50€) a veure si ens recorda al famós black cod del Nobu, o per tastar la verdura xina de temporada saltada al wok (8,75€) i farem més cas al nostre instint que a les recomanacions d’un servei aleshores poc rodat (portaven un mes quan hi vam anar).

Avís: aquest és un post escrit des de la nostàlgia, amb allò de qualsevol temps (restaurant) passat va ser millor (gustós). Us animem a provar-lo, sobretot si esteu per un centre amb escassa oferta gastronòmica, econòmicament raonable i amb un cert atractiu gustatiu. Si ens feu arribar els vostres comentaris, potser enyorarem una mica menys i estimarem una mica més.

Restaurant Fan Ho
C/Valencia, 255
08007 Barcelona
Tel  932 72 39 56 – Obert tots els dies

Comparteix:

Tapas & Cia – un oasi a la Sagrada Família

Cuina de Mercat, Grups, Per compartir, Tapes, Terrassa, Vermut, _de 20€ a 30€, _de 30€ a 45€ De 5 abril, 2017 Etiquetes:, , Cap comentari

Els barcelonins ja no baixem a les Rambles. Ha esdevingut una zona tabú que deixem als turistes, mentre ens els mirem amb cara de pena i pensem: pobrets. Aquesta mateixa teranyina s’ha estès per altres zones de la ciutat, com la de Sagrada Família i per extensió, la bonica avinguda de Gaudí, que connecta el temple amb l’Hospital de Sant Pau. Ja no hi passegem per por de ser captats per algun dels seus locals i esdevenir una víctima més d’una restauració amb molt poc a oferir però amb uns marges molt alts. Quan estimes tant la gastronomia, i més la del teu país, passes de la mirada de pena a la de ràbia amb un moment, i desitges que aquests pobres guiris, i tu de pas, trobin un bon local on sopar. Per sort no som els únics, també ho deu pensar Javier Cotorruelo, que després dels èxits del Suculent, La Taverna del Suculent o el 4amb5 Mujades, ha decidit sortir de la rambla del Raval i aventurar-se a oferir qualitat a l’avinguda de Gaudí amb el restaurant Tapas & Cia.

Aparentment no podreu distingir que no es tracta d’una trampa per afamats innocents. Un local obert al carrer, amb una petita terrassa, una gran barra i els colors blanc, negre i vermell que inunden tot l’espai. Però fixeu-vos-hi bé, darrere la barra hi veiem productes de qualitat. Unes patates xips Bonilla a la vista no les tria qualsevol. Però per si us queda algun dubte, atureu-vos a llegir la carta: una bomba si, però de xai amb mostassa (gegant i deliciosa, 3,5€). Unes croquetes, d’acord, però d’albergínia i gorgonzola (suaus i d’arrebossat perfecte, 1,80€/ut). I si us queda algun dubte, plats tan tradicionals com un caneló de rostit (16€) o unes mandonguilles de botifarra, trompetes de la mort i calamar (11,20€). Això ja té més pinta a un bar de tradicional que una ratera per guiris, on el formatge a més, no deu ser ni nacional. Aquí prima el producte, de temporada i de qualitat.

.

El xef Manel Lapuerta, ex de la Taverna del Suculent, ha elaborat una proposta que va des d’un vermut contundent a plats de cullera, com les propostes del club del guisat, que varien cada dia i on podem trobar entre d’altres, l’escudella (16€). Destaquem també els suggeriments, com l’steak tàrtar sobre una fina capa de salsa cafè parís que ens va enamorar. O un plat de temporada: la crema de carxofes, vieria i foie. Per postres només ens va quedar lloc per un flam (6€), però quin flam! Una textura consistent però suau com una mousse, d’aquelles postres que possiblement, recordarem durant un temps.

Així que, a nosaltres que som quasi del barri, només ens queda donar les gràcies al restaurant Tapas & Cia, per recordar-se dels autòctons, d’aquells que també volen gaudir de la seva ciutat, dels que volen passejar per les seves avingudes sense por de ser captats per la secta dels restaurants atrapa-guiris. Animeu-vos barcelonins, sortiu de casa, gaudiu de la ciutat i dels seus restaurants… això si, sempre vigilant.

Tapas&Cia
Avinguda de Gaudí, 17
08025 Barcelona
Tel 93 667 33 53 – Obert tots els dies

Comparteix:

La nostra tria 2016

Creativa, Cuina de Mercat, Cuina del món, Per compartir, Romàntics, Terrassa, Vegetarians, _de 20€ a 30€, _de 30€ a 45€, _de 45€ a 60€, _menys de 20€ De 31 desembre, 2016 Etiquetes:, Cap comentari

Els canalons, els tiquets regal, els programes de televisió i els rànquings són alguns dels clàssics d’aquestes dates. Però és inevitable mirar endarrere al final de l’any i ordenar els records. La nostra llista però, no pretén mirar d’endevinar el cuiner del 2017 o vaticinar quina serà la tendència gastronòmica que marcarà tendència els últims mesos. Simplement volem destacar aquells restaurants que hem visitat durant el darrer any, siguin o no novetat, i subratllar-los perquè són aquells que hem recomanat, que esperem repetir i que tenen quelcom especial per estar en aquesta llista:

piquilloRestaurant Gorria – és el nostre petit homenatge als restaurants que han aconseguit sobreviure a les diferents generacions, a les tendències i a la crisi. La prova que la cuina que emfatitza el producte perdura, perquè al final, sigui cuit a baixa temperatura, amb una crema d’all negre o presentat sobre uns plats de ceràmica fets a mà, l’autèntic protagonista és el que dóna nom al plat.

.

IMG_1852Mian – els que fa temps que ens seguiu sabeu que som molt fan de la cuina xinesa, aquesta que tan mala fama ha tingut durant molts anys a la ciutat. Per sort, alguns restaurants han aconseguit elevar aquesta cuina al nivell, com a mínim, de les altres cuines orientals, per desgràcia alguns dels pioners no estan a l’abast de totes les butxaques. Aquest és senzill, discret, casolà, familiar i la Jiajia Wang, us explicarà amb simpatia i un català perfecte, tot el que necessiteu saber sobre la cuina dels seus orígens.

.

4 amb 5 - pastanaga4amb5 Mujades – un concepte complex que va més enllà de les tendències tot i que en reuneix algunes d’elles. De la mescla però surt un restaurant únic: un vegetarià que no renuncia a la proteïna animal. La carn per això la pots olorar i tastar, però en cap cas mastegar, ja que només la utilitzen per emfatitzar les veritables protagonistes, les verdures (que a més moltes són cultivades a els seus propis horts). Del restaurant i del seu cuiner, Quim Pla en seguirem sentint a parlar el 2017.

.

Aiuno - MakisAiueno – a diferència de la xinesa, la cuina japonesa ha estat l’última a captivar-nos, però malgrat que no som uns experts, sabem distingir perfectament un bon restaurant i aquest reuneix tots els requisits. Va obrir aquest 2016 i es distingeix del seu germà gran, Can Kenji, per una cuina més contemporània, més fresca i més oberta. Un petit local acollidor amb una relació qualitat-preu indiscutible.

.

green-spot-pizza-carbon-activado-thai-vegetarianoGreen Spot – En tierra de Lobos sap fer d’una tendència, un èxit. L’elecció del local, la situació, l’interiorisme i un servei atent i amable, se sumen a la seva carta, íntegrament vegetariana. El que fa que aquesta fórmula sigui màgica és l’embalatge, fer que un autèntic veggie sigui atractiu per tots els públics. Així que no feu cas a les etiquetes i animeu-vos a tastar-lo.

.

Esperem descobrir molts altres racons aquest 2017 i poder-vos-els explicar amb el mateix entusiasme amb què ho hem fet fins ara. Molt bon any nou!!!

Comparteix: