Últimament els restauradors li han trobat el gust a amagar-nos delicades creacions sota l’aparença de bars o tavernes. És el cas del Montbar o el Suculent, per exemple, sense oblidar-nos del Tickets, que va ser dels primers en sofisticar la tapa i servir-la en un circ de tres pistes. Ara que el concepte de gastrotaverna comença a estar una mica esgotat (o potser simplement massa popularitzat) apareix una nova variant: la gastrovermuteria, i l’encapçala La Mundana.
No sabem si la intenció de Alain Guiard i Marc Martin era trobar el seu espai culinari dins aquest local del carrer Vallespir (molt a prop de la Santa Burg on Alain va començar la seva carrera en solitari) o simplement la cosa se’ls en va anar de les mans, i entre escopinyes i olives farcides van reinventar les patates braves i li van donar forma de lingot. Sigui com sigui La Mundana té de vermuteria el carisma i la humilitat, però amb uns plats gens mundans. Una cuina que no és pretensiosa, però intencionada ho és, i molt.
.
Aconsellen obrir boca amb algun dels seus “aperitius” on no hi trobarem cap llauna sinó una carta que va des de unes ostres originalment amanides (3,90€) seguint per propostes vermuteres com la seva versió de la banderilla (2,20€) o unes croquetes de rostit excel·lents (1,90€). Però sota aquesta etiqueta també hi tenen cabuda un carpaccio de peu de porc amb festucs i mostassa (6,50€) o una milfulles de bou de mar, flor de lotus, maionesa de miso, poma i taronja (9,50€). Amb això us haureu fet la idea dels plats que ells etiqueten com a “aperitius” i us podreu imaginar els que formen part de la seva proposta de “emplatats“. Ou sorpresa amb parmentier, tòfona i espuma de carbonara (7,50€) massa subtil la presència del bolet pel nostre gust. Fusió de cuines la trobem en el curry Thai de corbina, gambes i noodels (14€) equilibradament picant i en el la versió del “bocata de calamares” aquí guisat i dins d’un bun. Bona la textura del pop socarrat amb papada ibèrica (12,5€) i perfecte el punt de l’arròs “cap i pota” amb anguila fumada (14€). Si us heu quedat amb gana el torrichucho (5€), una torrija amb sorpresa, us omplirà amb contundència. Arribats a aquest punt encara veníeu amb la idea de fer un vermut, sempre podeu acompanyar l’àpat amb alguna de les seves catorze varietats.
Després de presentar-vos la carta estareu d’acord amb nosaltres, que al darrere d’aquest local amb aparença de vermuteria hi ha una gran cuina, creativament parlant s’entén, perquè la mida d’aquesta és la que hi ha darrera la barra que ens dóna la benvinguda. Taules petites i properes que creen un ambient distès, jovial i una mica sorollós, molt apte per un sopar amb amics i compartir grans plats a uns preus molt raonables.
La Mundana
Carrer de Vallespir, 93
08014 Barcelona
Tel 93 408 80 23 – Diumenge sopar i dilluns tancat
Era necessària aquesta introducció per parlar del Bar Local per dues raons. La primera és perquè en aquest escenari inhòspit fruit de la Barcelona olímpica, situat entre el mar i les fàbriques de Poble Nou, s’amaga com un petit oasi aquest bar, integrat perfectament a la seva arquitectura i endolcint amb les seves taules una de les seves dures places. La segona perquè es tracta d’una nova proposta del restaurant 
Segur que cadascú trobarà el seu moment per gaudir del Bar Local. Per nosaltres és una aposta segura per allargar un vermut el cap de setmana. Pots començar “
Perfecte per muntar una trobada amb amics, 
Quasi com un miratge apareix en un carreró darrere la Boqueria aquest local amb cert aspecte de desendreçat, però amb una pàtina d’autenticitat que és palpable des de l’entrada, amb la simpatia dels cambrers, la disposició en dues plantes i els frescos recuperats i emmarcats que havien decorat les seves parets. Quasi és impossible no somriure mentre pugem la seva atrotinada escala i si l’alegria que transmet encara no us ha posseït, ho farà quan doneu una ullada a la carta.
El menú, escrit a mà, es refà 
Si el nom no us sembla massa nipó, deixeu-nos que us expliquem que prové de les vocals japoneses 
freds, respon amb paciència totes les nostres preguntes. Equilibri en les formes, dolçor en la llum i tacte en resoldre un espai a priori gens fàcil. Amb clares referències nipones, l’interiorisme es mescla perfectament amb l’essència mediterrània i alguns traços nòrdics, el fan brillantment actual. Molt destacable el treball de