Categoria

Creativa

Estiu’17 – Tres descobriments refrescants fora de Barcelona

Celebracions, Creativa, Cuina de Mercat, Cuina del món, Per compartir, Terrassa, _de 20€ a 30€, _de 30€ a 45€ De 7 setembre, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

Preparar per primera vegada una recepta que hem retallat d’alguna revista, trobar una cala desconeguda fins aleshores després d’una llarga caminada, anar a la peixateria mentre rumiem què podríem sopar, llegir llibres i revistes de gastronomia , prendre una copa de vi blanc abans de sopar, veure els amics i anar de concert i combinar ambdues coses també. Aquesta és la nostra recepta de les vacances ideals, però hi falta el més important: anar de restaurants.

Els que ens coneixeu sabeu que solem moure’ns entre el Maresme i l’Empordà, amb un peu sempre dins de l’aigua. L’any passat vam escriure un post sobre la nostra tria a Cadaqués, aquesta vegada per tancar un estiu plenament gastronòmic, us presentem alguns dels nostres descobriments:

Fa uns mesos us parlàvem del Nomo, un japonès del qual solem abusar, també del seu servei a domicili. Per tant, durant un cap de setmana a Llafranc la visita al Far Nomo era obligatòria. Ja hi havíem estat, però a l’estiu aquest restaurant ubicat als peus del Far de Sant Sebastià, es vesteix de Festa Major i mostra despreocupat les seves millors virtuts. Una posada en escena on sembla que s’hi estigui rodant l’anunci d’estiu d’Estrella Damm, aquell dels estius perfectes. La carta és similar als seus germans de ciutat, però amb algunes referències pròpies km0 com el tàrtar de gamba vermella amb cruixent de gamba (16,80€) o el tàrtar de garota amb ventresca de tonyina i oli de tòfona (13€). Alguns amb tant èxit que han estat adoptats pels de Barcelona com l’arròs fregit amb espardenyes de la Costa Brava (19,5€). Amplia carta de sushi, makis, futomakis, uramakis i niguiris, entre el que triem el de foie flamejat amb salsa teriyaki (3,30€/u). Fer la copa, abans o després, escoltant la música del seu DJ és quasi imprescindible!

Far Nomo
Passeig de Pau Casals, 64
17211 Llafranc (Girona)
Tel 

Un altre descobriment exòtic que hem fet aquest estiu té el segell indi. No som uns grans experts en aquesta cuina. Frenats per les espècies però motivats pel picant, vam decidir tastar el restaurant Kurkuma, a Calella de la Costa i ens va captivar. Tenen una petita terrassa al xamfrà on estan ubicats, però amb sol es preferible seure dins, on els amplis finestrals i la decoració clara i lluminosa no us decebran. Ens van enamorar moltes coses: la valentia i emprenedoria d’en Hem Singh, per qui és imprescindible deixar-vos aconsellar (i conquistar), la proposta de la carta amb molta oferta per vegetarians, vegans i flexiterians, ja que el pollastre guanya la partida al xai, i descobrir una cuina nova. Nosaltres ens quedem amb el maduu baigan (3,95€), albergínia arrebossada amb farina de llenties i mel, si us perd aquesta verdura, la combinació amb les espècies i la mel us enganxarà; ens reservem provar-la d’una altra manera: tandoori baignan bartha (8,95€) que és fumada al tandoor. Vam tastar diferents tipus de pollastre, com el tikka masala (10,95E) o el vindaloo (11,75€), i vam quedar tan tips que no ens va quedar espai pel dal makhni (8,95€), barreja de diferents llenties i mongetes negres de l’Índia. Però tindrem temps per repetir moltes vegades i seguir aprenent sobre una cuina molt interessant.

Kurkuma Restaurant
Carrer del Mar, 1
08370 Calella (Barcelona)
Tel. +34 625847889

L’últim espai que us presentem és el més refrescant de totes les propostes, literalment. És el 777 Beach Club; presentar-lo com a restaurant seria quedar-se molt curt, perquè té moltes pretensions i se les pot permetre. És un ampli recinte amb tres zones: la terrassa de davant, amb vistes a la platja, es un espai multidisciplinari: s’hi pot menjar, prendre una copa o ballar salsa. Darrera la piscina (de la que poden gaudir socis i clients), amb una zona porxada perfecte per dinar entre bany i bany o controlar els nens mentre es remullen. La zona d’enmig acull la barra i serveix a ambdós espais. Entrepans freds i calents, plats combinats o un ampli sortit d’amanides, és la proposta senzilla per un dia de calor entre platja i piscina. Però també trobem platets per picar, entre els que us recomanem els calamars a l’andalusa (12€) i les patates braves (4,5€). I sobretot, els arrossos (entre 18€ i 23,5€ el de llamàntol). Els arrossos, com els canalons o els macarrons, ens traslladen a casa. Cada àvia o cada mare tenia la seva recepta, i aquella, i no cap altre, és la millor. Aquests arrossos em van recordar als diumenges a casa els pares. Peix fresc i gra dur, sofregit i fumet. Intensitat i perfum.

777 Beach Club
Passeig Marítim s/n – Rierany dels Frares
Entre Calella i Pineda de Mar
Tel. 769 08 61

La bona notícia és que no cal que us afanyeu a tastar-los abans que arribi la tardor. Tots obren durant tot l’any (el 777 Beach Club en caps de setmana) així que no teniu excusa per fer que un dia qualsevol sigui un dia d’estiu.

 

 

 

 

Comparteix:

La Gormanda – femení i molt nou

Creativa, Cuina de Mercat, Per compartir, _de 30€ a 45€ De 13 juny, 2017 Etiquetes:, , , , , Cap comentari

Creieu que es pot distingir la mà d’una dona darrera els fogons? L’altre dia llegia un article sobre el xef Ivan Sáez, cuiner del Club Alma. Un club exclusiu per dones que exclou totes aquelles que no superin les entrevistes i evidentment, que no paguin la quota de 1800 €/anuals. Sense posar en dubte el coneixement i la sensibilitat del xef per cuinar per a dones, pensava que és una llàstima haver desaprofitat l’oportunitat de col·locar davant d’una cuina, no domèstica, una figura femenina. Perquè nosaltres ho continuem tenint molt difícil en alguns sectors i la cuina, no domèstica, n’és un gran exemple.

restaurant-la-gormandaDarrere els fogons del restaurant La Gormanda hi ha la Carlota Claver, i si, nosaltres hi vam notar un toc femení. La jove xef va aprendre de la seva àvia i de la seva mare, però a més va estudiar a l’Escola d’Hostaleria Hofmann, així que ha crescut i s’ha format entre dones. Dones que han fet de la cuina una professió, perquè la seva àvia va obrir l’Alba París, ara Restaurant Carlota, al que més tard s’hi va sumar l’Alba Granados. Així que si voleu esbrinar si la feminitat es nota o no en un plat, aquest potser és un dels millors llocs per descobrir-ho.

El restaurant La Gormanda es troba a la cantonada d’Aribau amb Còrsega, on abans hi havia una botiga de queviures. Un espai complicat de resoldre per els múltiples nivells, però ho han sabut fer potenciant la visió de la cuina des de l’entrada i creant amplitud en un espai a priori, petit. El resultat es càlid i agradable, però nosaltres posats a escollir, triarem la taula que es troba davant de la cuina, totalment oberta, per veure la discreció i pulcritud amb la que es treballa. Adjectius que potser no són totalment femenins, però… bé podrien ser-ho.

restaurant-la-gormanda-barcelonaÉs a la carta on trobem aquest toc femení? No ben bé, però sí que és una carta on l’agressivitat està totalment desterrada. Amb una base de cuina tradicional catalana, però oberta a les receptes d’altres països, al mestissatge o a tècniques ben avantguardistes. Sobretot és una carta apetible: cruixent d’oli amb anguila fumada, foie micuit i crema d’alvocat (11€) o calçots carbonitzats amb romesco (8€). Vam trobar a faltar a les gyozas de carn d’olla (13,5€) un toc de planxa, per la solidesa que li dóna a la base i el que corregeix l’accés d’humitat. Últimament hem tastat força versions de la mítica bomba de la Barceloneta, aquesta de pop, cremeta de rocoto i allioli negre és superior (4,50€/u). També tenim propostes finament contundents, entre les que triaríem els calamarsets amb mongetes de Santa Pau i migas negres (16€) i la terrina de conill amb verduretes (13€). Com podreu veure a les fotografies l’elecció de la vaixella és a part d’un encert, un plaer. Podria haver-hi una certa sensibilitat femenina aquí? No és un món de dones la creació, fabricació i distribució de vaixelles. Però sí que són moltes les ceramistes emergents que estan al capdavant de creacions per hostaleria molt singulars com Andrea Zarraluqui o Cara Janell.

restaurant-la-gormandaEl restaurant La Gormanda fa només tres mesos que ha obert les seves portes. És per això que hi manca una
mica de rodatge (sobretot en sala) que se’ns dubte haurà millorat des de la nostra visita, ja fa més d’un mes. Ens queda pendent tastar el menú de 21€ que es pot gaudir als migdies. Un menú tancat pensat per els dubitatius, però que a les nostres mans seria una excusa per obrir la taula i fer-nos el nostre àpat a mida.

I per acabar aquest post us explicaré que m’encanta que em retirin la cadira, em convidin de tant en tant, em diguin que estic bonica amb el vestit nou que m’he comprat, o que quan arribo cansada d’un viatge, m’obrin la porta, sobretot de restaurants com La Gormanda.

Resturant La Gormanda
Carrer d’Aribau, 160
08036 Barcelona

http://www.lagormanda.com/

Tel  931 27 60 49 – Tancat dilluns

Comparteix:
ravioli

Restaurant Gresca i Gresca bar – xerinola al cor de l’Eixample

Celebracions, Creativa, Menús, Per compartir, _de 30€ a 45€, _més de 60€ De 17 gener, 2017 Etiquetes:, , , , , , 2 comentaris

Si poguéssim triar un carrer per viure a Barcelona, amb els ulls tancats escolliríem l’Enric Granados. Malgrat està ubicat al cor de l’Eixample i travessat per carrers tan densos com Mallorca, València o Aragó, s’hi respira una tranquil·litat quasi inquietant. En aquest oasi d’edificis senyorials s’hi han anat ubicant petites galeries d’art, boutiques discretes i restaurants que semblen compartir el disseny de les façanes on s’ubiquen i la quietud del carrer on habiten. Cert és que el restaurant Gresca i el seu germanet, el Gresca bar, són a Provença, però tan a prop del carrer més bonic de la ciutat, que és impossible no contaminar-se de la seva essència.

Hem visitat varies vegades el restaurant Gresca i sempre ens hem quedat amb una sensació agredolça, però malgrat això hem repetit. Ens negàvem a creure que llegint tan bones crítiques i valoracions no li trobéssim l’exquisidesa de la qual tothom parlava. Segurament hauríem d’haver tingut una cita a cegues; que el recomani Joan Roca o que Ferran Adrià hi mengi habitualment és una publicitat impagable, però potser col·loquen el llistó tant, tan alt, que un espera que li canviarà la concepció de la cuina d’ara endavant. I res més lluny. Execució perfecte amb un producte de qualitat però, hi falten els focs artificials. Igual que el local, estret allargat, senzill amb poca o cap decoració que finalitza amb la cuina, vista des de l’última reforma. Hi ha res que estigui malament? No, però hi ha poc risc a equivocar-se si les parets són blanques i la tovalles i tovallons de fil. El tracte és senzill, potser una mica massa auster, cosa que provoca que una vegada més un tingui aquesta sensació que no acaba d’estar complet; però a la sala hi destaca la sommelier, amb la que vam descobrir un vi magnífic: un Bourgogne Aligote de Henri Germain et Fils.

Una mescla estranya entre el record del vi i la nostra tossuderia, ens va portar a tornar-hi (si, una altra vegada), però aquesta vegada al recentment obert Gresca Bar. I aquí la nostra percepció va canviar. La simpatia és ser-hi present des de la trucada per preguntar si calia reservar, fins a l’explicació dels plats o la tria del vi. Potser pel fet d’anar menys encotillats, tot flueix amb un ritme molt més amable i dinàmic. I el fet de poder etiquetar-se com a bar, permet una disposició de taules, a diferents alçades, que trenca el passadís simètric al del restaurant.

La carta, comparteix alguns plats dels quals vam poder tastar a l’última vista, com l’albergínia lacada amb fines herbes (8€), però a trets generals, els plats del restaurant estan més pensats pel menú degustació, amb racions individuals preparades per tastar amb una sola cullerada la mescla que Rafa Peña ens vol mostrar. L’ou suflé és un clàssic d’aquest menú, però a nosaltres ens quedem amb els raviolis de llebre a la royale. La carta del bar es mostra més similar a la d’un bistrot francès, una mica més despreocupada, pensada per compartir i amb l’accent posat als rostits i als plats de triperia. El cervell de vedella amb mantega i llimona (14€) o el pollastre rostit amb mandonguilles i cresta (13€) en són un clar exemple, tot i que nosaltres ens decantem per la carabassa rostida (7€), el biquini de llom ibèric i compté (10€) (us enrecordareu durant un llarg temps) o unes senzilles sepietes amb ceba confitada (18€). Fora de carta ens van oferir la pizza, que val la pena provar per la seva suavitat. Pels més llaminers les torrades de Santa Teresa, un bon fi de festa si visiteu el local.

I ara si, hi tornarem, però convençuts i decidits a tastar alguns dels plats que ens van quedar pendents. Això si, no s’hi val qualsevol excusa, perquè així com podríem destacar el menú del restaurant per la seva relació qualitat-preu, el bar, sobretot entès com a tal, pica una mica si se’n vol sortir tip.

Restaurant Gresca / Gresca Bar
Provença, 230
Tel 93 451 61 93
Restaurant tancat dissabte al migdia i diumenge
Bar tancat dimarts

Comparteix:

La nostra tria 2016

Creativa, Cuina de Mercat, Cuina del món, Per compartir, Romàntics, Terrassa, Vegetarians, _de 20€ a 30€, _de 30€ a 45€, _de 45€ a 60€, _menys de 20€ De 31 desembre, 2016 Etiquetes:, Cap comentari

Els canalons, els tiquets regal, els programes de televisió i els rànquings són alguns dels clàssics d’aquestes dates. Però és inevitable mirar endarrere al final de l’any i ordenar els records. La nostra llista però, no pretén mirar d’endevinar el cuiner del 2017 o vaticinar quina serà la tendència gastronòmica que marcarà tendència els últims mesos. Simplement volem destacar aquells restaurants que hem visitat durant el darrer any, siguin o no novetat, i subratllar-los perquè són aquells que hem recomanat, que esperem repetir i que tenen quelcom especial per estar en aquesta llista:

piquilloRestaurant Gorria – és el nostre petit homenatge als restaurants que han aconseguit sobreviure a les diferents generacions, a les tendències i a la crisi. La prova que la cuina que emfatitza el producte perdura, perquè al final, sigui cuit a baixa temperatura, amb una crema d’all negre o presentat sobre uns plats de ceràmica fets a mà, l’autèntic protagonista és el que dóna nom al plat.

.

IMG_1852Mian – els que fa temps que ens seguiu sabeu que som molt fan de la cuina xinesa, aquesta que tan mala fama ha tingut durant molts anys a la ciutat. Per sort, alguns restaurants han aconseguit elevar aquesta cuina al nivell, com a mínim, de les altres cuines orientals, per desgràcia alguns dels pioners no estan a l’abast de totes les butxaques. Aquest és senzill, discret, casolà, familiar i la Jiajia Wang, us explicarà amb simpatia i un català perfecte, tot el que necessiteu saber sobre la cuina dels seus orígens.

.

4 amb 5 - pastanaga4amb5 Mujades – un concepte complex que va més enllà de les tendències tot i que en reuneix algunes d’elles. De la mescla però surt un restaurant únic: un vegetarià que no renuncia a la proteïna animal. La carn per això la pots olorar i tastar, però en cap cas mastegar, ja que només la utilitzen per emfatitzar les veritables protagonistes, les verdures (que a més moltes són cultivades a els seus propis horts). Del restaurant i del seu cuiner, Quim Pla en seguirem sentint a parlar el 2017.

.

Aiuno - MakisAiueno – a diferència de la xinesa, la cuina japonesa ha estat l’última a captivar-nos, però malgrat que no som uns experts, sabem distingir perfectament un bon restaurant i aquest reuneix tots els requisits. Va obrir aquest 2016 i es distingeix del seu germà gran, Can Kenji, per una cuina més contemporània, més fresca i més oberta. Un petit local acollidor amb una relació qualitat-preu indiscutible.

.

green-spot-pizza-carbon-activado-thai-vegetarianoGreen Spot – En tierra de Lobos sap fer d’una tendència, un èxit. L’elecció del local, la situació, l’interiorisme i un servei atent i amable, se sumen a la seva carta, íntegrament vegetariana. El que fa que aquesta fórmula sigui màgica és l’embalatge, fer que un autèntic veggie sigui atractiu per tots els públics. Així que no feu cas a les etiquetes i animeu-vos a tastar-lo.

.

Esperem descobrir molts altres racons aquest 2017 i poder-vos-els explicar amb el mateix entusiasme amb què ho hem fet fins ara. Molt bon any nou!!!

Comparteix: