Es defineixen com un restaurant de luxe disfressat de taverna. És una bona frase per aquest restaurant que pertany als grans clàssics de Barcelona i que segurament és dels més antics, 1904. És una de les meques dels amants de la cuina tradicional de mercat elaborat amb bon producte i adornat amb alguna exquisidesa; i és que en aquest humil local del Clot amb aparença de “casa de comidas“ s’hi amaga un gran restaurant que fa creuar Barcelona a més d’un.
A Can Pineda hi trobem cuina com la d’abans i un local que sobreviu a les tendències, ni cuina contemporània ni interiorisme modern, ni plats tecno-emocionals ni entorn vintage. Aquí el temps s’atura.
Les racions justes però no escatimen amb l’excel·lència, així si demanem ous amb foie, el segon cobreix el primer, si són uns canelons amb tòfona, són generosos amb aquest fong preuat. Cal visitar-lo en temporada de bolets, tracten l’ou de reig com es mereix el rei. Carta amplia segons mercat, que varia en propostes i en preu, ple de propostes atractives però a preus que us faran mesurar la tria.
Val la pena una visita per desintoxicar-nos de la cuina fusió, l’excés d’escumes i el que sigui cuit a baixa temperatura; això si, passar per tal procés haurem de pagar un alt peatge (on segurament acabarem llargament discutint si el servei i el producte ho val)
Can Pineda
Carrer de Sant Joan de Malta, 55
08018 – Barcelona
Telf. 933 08 30 81 (tancat diumenges, dilluns i festius) http://www.restaurantcanpineda.com
Preparar per primera vegada una recepta que hem retallat d’alguna revista, trobar una cala desconeguda fins aleshores després d’una llarga caminada, anar a la peixateria mentre rumiem què podríem sopar, llegir llibres i revistes de gastronomia , prendre una copa de vi blanc abans de sopar, veure els amics i anar de concert i combinar ambdues coses també. Aquesta és la nostra recepta de les vacances ideals, però hi falta el més important: anar de restaurants.
Els que ens coneixeu sabeu que solem moure’ns entre el Maresme i l’Empordà, amb un peu sempre dins de l’aigua. L’any passat vam escriure un post sobre la nostra tria a Cadaqués, aquesta vegada per tancar un estiu plenament gastronòmic, us presentem alguns dels nostres descobriments:
Fa uns mesos us parlàvem del Nomo, un japonès del qual solem abusar, també del seu servei a domicili. Per tant, durant un cap de setmana a Llafranc la visita al Far Nomo era obligatòria. Ja hi havíem estat, però a l’estiu aquest restaurant ubicat als peus del Far de Sant Sebastià, es vesteix de Festa Major i mostra despreocupat les seves millors virtuts. Una posada en escena on sembla que s’hi estigui rodant l’anunci d’estiu d’Estrella Damm, aquell dels estius perfectes. La carta és similar als seus germans de ciutat, però amb algunes referències pròpies km0 com el tàrtar de gamba vermella amb cruixent de gamba (16,80€) o el tàrtar de garota amb ventresca de tonyina i oli de tòfona (13€). Alguns amb tant èxit que han estat adoptats pels de Barcelona com l’arròs fregit amb espardenyes de la Costa Brava (19,5€). Amplia carta de sushi, makis, futomakis, uramakis i niguiris, entre el que triem el de foie flamejat amb salsa teriyaki (3,30€/u). Fer la copa, abans o després, escoltant la música del seu DJ és quasi imprescindible!
Far Nomo
Passeig de Pau Casals, 64
17211 Llafranc (Girona)
Tel
Un altre descobriment exòtic que hem fet aquest estiu té el segell indi. No som uns grans experts en aquesta cuina. Frenats per les espècies però motivats pel picant, vam decidir tastar el restaurant Kurkuma, a Calella de la Costa i ens va captivar. Tenen una petita terrassa al xamfrà on estan ubicats, però amb sol es preferible seure dins, on els amplis finestrals i la decoració clara i lluminosa no us decebran. Ens van enamorar moltes coses: la valentia i emprenedoria d’en HemSingh, per qui és imprescindible deixar-vos aconsellar (i conquistar), la proposta de la carta amb molta oferta per vegetarians, vegans i flexiterians, ja que el pollastre guanya la partida al xai, i descobrir una cuina nova. Nosaltres ens quedem amb el maduu baigan (3,95€), albergínia arrebossada amb farina de llenties i mel, si us perd aquesta verdura, la combinació amb les espècies i la mel us enganxarà; ens reservem provar-la d’una altra manera: tandooribaignanbartha (8,95€) que és fumada al tandoor. Vam tastar diferents tipus de pollastre, com el tikka masala (10,95E) o el vindaloo (11,75€), i vam quedar tan tips que no ens va quedar espai pel dalmakhni (8,95€), barreja de diferents llenties i mongetes negres de l’Índia. Però tindrem temps per repetir moltes vegades i seguir aprenent sobre una cuina molt interessant.
Kurkuma Restaurant
Carrer del Mar, 1
08370 Calella (Barcelona)
Tel. +34 625847889
L’últim espai que us presentem és el més refrescant de totes les propostes, literalment. És el 777 Beach Club; presentar-lo com a restaurant seria quedar-se molt curt, perquè té moltes pretensions i se les pot permetre. És un ampli recinte amb tres zones: la terrassa de davant, amb vistes a la platja, es un espai multidisciplinari: s’hi pot menjar, prendre una copa o ballar salsa. Darrera la piscina (de la que poden gaudir socis i clients), amb una zona porxada perfecte per dinar entre bany i bany o controlar els nens mentre es remullen. La zona d’enmig acull la barra i serveix a ambdós espais. Entrepans freds i calents, plats combinats o un ampli sortit d’amanides, és la proposta senzilla per un dia de calor entre platja i piscina. Però també trobem platets per picar, entre els que us recomanem els calamars a l’andalusa (12€) i les patates braves (4,5€). I sobretot, els arrossos (entre 18€ i 23,5€ el de llamàntol). Els arrossos, com els canalons o els macarrons, ens traslladen a casa. Cada àvia o cada mare tenia la seva recepta, i aquella, i no cap altre, és la millor. Aquests arrossos em van recordar als diumenges a casa els pares. Peix fresc i gra dur, sofregit i fumet. Intensitat i perfum.
777 Beach Club
Passeig Marítim s/n – Rierany dels Frares
Entre Calella i Pineda de Mar
Tel. 769 08 61
La bona notícia és que no cal que us afanyeu a tastar-los abans que arribi la tardor. Tots obren durant tot l’any (el 777 Beach Club en caps de setmana) així que no teniu excusa per fer que un dia qualsevol sigui un dia d’estiu.
Just fa una setmana que estàvem a Rac1. Uns dies abans havíem rebut una invitació per assistir al programa de Via Lliure, a la secció de Blogs Vivants per parlar sobre… Bacallà?!?! Aquesta va ser la nostra expressió en rebre el primer e-mail de contacte. Els primers minuts van ser una recerca per la memòria gustativa per recordar on n’havíem menjat, pensant que hauríem de rebutjar el convit; però ens vam adonar que el bacallà està tan integrat a la nostra dieta que no implica potser un flaix en els teus records, però n’hem menjat, i molt.
Us deixem el podcast del programa i unes línies sobre els restaurants que vam comentar per si algun dia teniu desig de bacallà:
Restaurant Chicoa – el més clàssic referent de la cuina del bacallà a Barcelona. Fa quasi 50 anys que en preparen, els mateixos anys que té el local situat a Aribau amb València, i els mateixos que té la seva decoració. Un restaurant on mana la tradició en l’ambient, la carta i el servei. Preparen 8 receptes de bacallà, més un assortit. I com no podria ser d’una altra manera, els ‘top vendes’ són les receptes més tradicionals: bacallà al pil pil, bacallà a la llauna i bacallà a l’empordanesa.
Restaurant TaktikaBerri – no serem pas nosaltres qui obri el debat sobre si és o no el millor restaurant basc de la ciutat, però si ens atrevim a dir que preparen unes de les millors truites de bacallà. Molt comuna a les barres del País Basc, costa trobar-la als bars de la ciutat. Si voleu tastar-la, us recomanem estar ben puntuals quan obri el restaurant per poder situar-se bé a la barra i ser dels primers a aixecar el braç quan s’anunciï. Vigileu no prendre mal.
Restaurant Can Pineda i Els Tres Porquets – dues generacions en dos restaurants. El primer, el dels pares, preparen molt bon bacallà i durant aquests dies de quaresma podem gaudir d’un menú de 35€ on destaca la tripa de bacallà, amb fesols, carxofa i botifarra negre. Un plat de cullera que mereix una visita. En canvi, a la taverna dels fills tracten aquest peix des d’una visió molt més fresca, que no lleugera, dins una flor de carabassó en tempura. Això si, haurem d’esperar que en sigui temporada.
Restaurant Ca la Nuri Terra – Durant aquests dies ha tingut lloc la ruta del bacallà que es celebra cada any a la ciutat: si encara no heu decidit on anar avui diumenge, i us bé de gust un arròs, de bacallà evidentment, us animem a tastar aquest avui que acaben aquests menús. Si no hi som a temps i ja teniu plans, aquest restaurant sol oferir bacallà als seus menús diàris, ja sigui al vapor, en brandada, esqueixada, etc. I a més, és dels pocs llocs que el podreu gaudir fresc.
La Taverna del Suculent – Si algun dia tenim el plaer de conèixer en Carles Abellan, li preguntarem quan va començar la seva història d’amor amb el bacallà perquè el sol incloure d’alguna o altra manera a quasi tots els seus restaurants. En aquest preparen unes cuetes de bacallà a la romana amb patates fregides. Dit així potser no us evoca res, però aquest plat és el famós fishandchips anglès.
Restaurant Bacaró – ara toca deixar-se de mirar una mica el melic i pensar que hi ha receptes més enllà del segell català. En aquest petit restaurant italià situat darrere del Mercat de la Boqueria podem tastar un plat molt típic de Venècia: sardines saor amb bacallà mantecato. Molt tenim en comú amb la cuina italiana i aquesta recepta és exacte a la nosaltres anomenem brandada.
Restaurant Mishima – el blackcod és un plat molt comú als restaurants japonesos de Londres o París. El preparen seguint una recepta originària del famós restaurant Nobu. El contrast entre salat i dolç ens podria recordar una mica al nostre bacallà amb mel. Nosaltres encara no hem trobat on gaudir-lo a Barcelona, però en aquest restaurant fora de carta tenen una recepta que segur que s’hi inspira: bacallà negre amb salsa miso.
Si us animeu a escoltar el podcast (minut 14) que us deixem a continuació esperem que gaudiu tant com ho vam fer nosaltres a l’emisora que ens acompanya a diari; aprofitem per agrair de nou poder assistir al Via Lliure de Rac1, sou un equip fantàstic!
Sense pressa és fan els sofregits, els estofats, les carns al forn, les cassoles… La cuina tradicional és fruit d’hores de cocció i d’anar remullant, de paciència i de no molestar. La cuina de les àvies ha anat quedant reservada a les grans ocasions i fora de casa, als restaurants clàssics com Can Pineda, Els Pajaritos o Can Vallès. Però dins la tendència actual pel respecte al producte i per cert enyor al passat, aquests locals que van resistir l’època de les reduccions i les espumes gratuïtes ara veuen com a poc a poc, estan aconseguint seure a taula una nova generació.
Fa uns mesos us parlàvem del 
Un altre descobriment exòtic que hem fet aquest estiu té el segell indi. No som uns grans experts en aquesta cuina. Frenats per les espècies però motivats pel picant, vam decidir tastar el restaurant 
L’últim espai que us presentem és el més refrescant de totes les propostes, literalment. És el 777 
Restaurant 
Restaurant 
