La Barra de Carles Abellan – una barra a alta mar

Terrassa, _més de 60€ De 2 agost, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

Al 2008, en el número 10 del quadern Apicius, Pau Arenós va definir les claus de la cuina tecnoemocional. El punt numero 8 del decàleg que va escriure és: tots els productes tenen el mateix valor gastronòmic. S’obria una nova etapa on gastronòmicament parlant, o cuinant, era igual una patata que una tòfona. O si ho traslladem al mar, una sardina que una llagosta. És una llàstima que no tinguin el mateix valor econòmic, tot i que hi ha llocs on una sardina val com una llagosta i una llagosta com una tòfona.

La Barra del Carles Abellán es troba al bell mig del passeig Joan de Borbó, al barri de la Barceloneta i prop del mar. Podríem pensar que és un terreny amb moltíssima competència, però el xef, que fa temps que gestiona amb èxit altres restaurants (Bravo 24 o el Suculent), sap perfectament quina és la fórmula perquè ningú li faci ombra. Primer una posada en escena espectacular, de la mà de nou de LázaroViolan, des de la terrassa (que funciona igual de bé com a restaurant i com a cocteleria), fins als lavabos, ja un clàssic en les obres de l’interiorista. La barra dóna nom al restaurant i és el fil conductor en el local. Al llarg del seu recorregut a més, podem gaudir de l’espectacle de les tres cuines on s’elaboren les diferents partides del restaurant: la brasa, amb una Josper presidint l’espai central, els freds, tancant el local per la part posterior, i la cuina més elaborada, que en ubicar-se al soterrani, es projecta en unes pantalles que reforcen el show culinari. Tot i així, si la voleu gaudir en directe, podeu visitar els lavabos o bé reservar la taula que s’hi troba just al davant. L’aposta per la barra és intencionadament informal per atraure un número més ampli de comensals, que es deixen temptar per la idea de degustar unes tapes marineres. El disseny és suficientment sofisticat per cobrar-les a un preu que ens costa justificar.

la barra carles abellan

Els restaurants de peix s’amaguen darrere del preu segons mercat. Així trobem aquells que fluctuen amb una carta accentuada per desenes de PM o bé els que tanquen un preu, a l’alça, per tant de no enganxar-se els dits a la subhasta. El client, que normalment desconeix el preu de molts dels productes, paga finalment un tiquet, que sense l’escut de l’elaboració, es recolza només sobre el de la qualitat. És per exemple el cas de la carta de la Barra de Carles Abellan. No ens atreviríem a criticar el preu de la llagosta (14€/100g) o el llamàntol (9€/100g) a l’estil de Formentera, la peça es presenta a taula abans de ser cuinada i el seu aspecte és no només molt saludable, sinó que del seu color es coneix que no és d’importació. L’elaboració i presentació seria impecable, si no fos perquè hi preferiríem unes patates fregides clàssiques que unes xips casolanes. Tampoc ens atreviríem amb els 24 de la rajada de platja a la madrilenya, perquè malgrat que aquest peix havia sofert una devaluació en el mercat, són ja alguns xefs que estan apostant per ell; i a més, la intensitat del xup-xup dels falsos “callos” ha de ser valorada. Passa el mateix amb les cocotxes a la brasa (14€), boníssimes però escasses, que rarament trobem als mercats, i que almenys per mi, el seu preu és un misteri. Però els 3,5€ de la sardina “al espetón” o els 8 l’albergínia en adob, emulant al “cazón en adobo“, podria provocar una vaga del sindicat de restauradors gaditans, malgrat que la seva textura i sabor siguin excel·lents. Tampoc les desenes de gambetes que coronen larros de gamba de platja justifiquen els 36€ que val, encara que estiguin pelades, i ens costa trobar explicació al preu, 34€, del bullit eivissenc amb el seu arrossejat . La presentació i sabor de les postres, que amb uns preus molt similars a la d’altres restaurants de la seva categoria, són molt destacables i recomanables.

Val la pena doncs una visita? Nosaltres creiem que si, el servei ho val, la qualitat ho val, l’espai ho val. Deixem al vostre criteri, i sobretot a la vostra butxaca, si caldria repetir.

La Barra de Carles Abellan
Passeig de Joan de Borbó, 19
08003 Barcelona
Tel 
Obert tots els dies

Comparteix:

Marea alta – tela marinera

Celebracions, Cuina de Mercat, Per compartir, _més de 60€ De 12 juliol, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

De vegades hi ha noms encertadíssims. El de Marea Alta per un restaurant mariner, que està situat al cim de la torre Colom està molt ben resolt, però imaginem que potser aleshores no devien pensar que aquest adjectiu els definiria tant. Alta és la inversió que van fer Enric Valentí en el seu últim restaurant, prop de 4 milions d’euros. Alta és la qualitat del producte que s’hi serveix, peix i marisc fresquíssim. I alt és el preu que es paga per degustar-lo gaudint d’una de les millors vistes de la ciutat.

Hi ha alguna cosa que no estigui a l’altura? Des del nostre punt de vista, l’interiorisme. L’ambientació està inspirada en un vaixell i és tan directe, que resulta redundant. Cau quasi en el parany d’un part temàtic, ajudat per uniformitat del personal, que no només fa ostentació de les ratlles, sinó també del groc dels impermeables de la gent que treballa a alta mar. Segurament resulta fresc i agradable al migdia, però és fred i distant a les nits. Les càlides vaixelles (en forma de peix, de la mà de Bordallo Pinheiro, per incidir una mica més en el tema) es col·loquen sobre unes taules nues. Les cadires blanques elaborades amb un teixit plàstic tampoc contribueixen a aportar caliu, i les finestres, sense cap cortinatge perquè puguem gaudir de les vistes, no acotxen al client. Per sort, el tracte, proper i amable, corregeix aquesta fredor i redueix les distàncies entre el restaurant i el comensal.

El restaurant Marea Alta no enganya, ho pot dir més alt, però no més clar. Però per si ens quedava un petit dubte en forma d’entrecot, la seva carta ho crida als quatre vents: només productes del mar. Cada un triats per la seva qualitat i servits amb l’elaboració més escaient per poder-ne gaudir. Així entre els entrants destaquen els musclos en escabetx (6€), el marinat és d’elaboració pròpia i amb un lleuger fumat que ens anuncia la brasa amb la qual acabarem. Hi podeu trobar les caixetes (9€), un mol·lusc amb un gust intens a mar molt conegut i apreciat al Delta de l’Ebre, però que a Barcelona nosaltres fins ara no l’havíem trobat. Dels primers destacaríem les gambes, rostit i pell de pollastre (19€) un mar i muntanya molt diferent que val la pena tastar. Les garoines amb parmentier (17€) també són intenses i saboroses. Fora de la brasa hi trobem alguns guisats que malgrat no estar elaborats amb proteïna animal, incorporen les algues per seguir fidels als seus principis. L’últim capítol, i el més important, és la brasa i aquí us heu de deixar aconsellar. Les peces se serveixen senceres, per tant si voleu gaudir d’alguna d’elles, haureu de buscar còmplices amb qui compartir, per exemple un turbot a 74€/Kg o una palometa vermella a 85€/Kg. També podem degustar unes cocotxes (28€) i ep!, un filet de vaca vella (28€) que es deu haver colat juntament amb els acompanyaments: amanida, pebrots, tomàquets o patates al caliu. Com vam enyorar les patates fregides de l’Estimar! Tant els postres com la carta de vins estan a l’altura d’una carta tan selecta, un cop més deixeu-vos recomanar.

És el lloc perfecte per una celebració o per impressionar a algú, si és de fora de Barcelona, aleshores encara sumareu més punts. El tracte, des de la benvinguda a peu de carrer, passant pel servei de Marea Baja, la cocteleria ubicada just un pis per sota, serà l’esquer perfecte per la vetllada. Això si, assegureu-vos que li agrada el peix i que porta la cartera ben plena, si no voleu tenir una pesca complicada.

Restaurant Marea Alta
Avinguda de les Drassanes, 6
08001 Barcelona
Tel 936 31 35 90 – Tancat els dilluns

Comparteix:

Restaurant Fan Ho – o com enyorar La Xina

Cuina del món, Per compartir, Terrassa, _de 30€ a 45€ De 22 juny, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

Un s’adona que és molt foodie quan recorda plat per plat un menú degustació de fa deu anys i quan enyora, molt, un restaurant. Sobretot perquè va ser el meu primer contacte amb la cuina oriental. El restaurant La Xina estava ubicat a la Rambla, als baixos de l’Hotel 1898, on ara hi ha el restaurant Luzia. M’agradaven les gelosies tamisant la llum dels finestrals, els sofàs de vellut vermell, el ferro i la fusta, la cuina vista però sobretot, el gran dragó que penjava sobre les taules de l’entrada. I a més, m’agradava el menjar perquè va ser dels meus primers contactes amb la cuina oriental. Potser no era ni tan bonic, ni tan bo però el temps s’encarrega de posar-hi la idealització. I contra els records i els mites costa molt competir, és per això que el restaurant Fan Ho no ho té gens fàcil.

Els dos restaurants, l’anterior i l’actual, pertanyen al mateix grup, i a més, comparteixen xef. El present és menys xines però més oriental, menys sorprenent però més polivalent, menys decorat i més simple. Però molt càlid i acollidor gràcies a la fusta omnipresent i la il·luminació, molt ben aconseguida amb les diferents lluminàries distribuïdes pel local.

Fah Ho és el nom d’un conegut fotògraf xinès que fa unes fotografies meravelloses que decoren les parets del restaurant, però que també podeu veure aquí. Potser la decoració sòbria, o fins i tot inexistent, vol rendir homenatge a l’autor, però sense voler restar bellesa a les obres de Fan Ho, enyorem la riquesa de textures i teixits que tenia La Xina, que segueix la sobrietat de les últimes obertures del Grup Tragaluz.

No sóc capaç de recordar la carta de La Xina, però sé que m’agradaven els seus dim sum, no sé si més que els que vam provar al Fan ho: de gambes, bolets i salsa saté (9,50€) o els de vedella, bambú, pastanaga i pebrot verd (9,50€), perquè estaven realment bons. Si que recordo que tenien ànec Pekin i ara han quedat reduïts a uns farcellets cruixents d’ànec amb col i salsa hoisin (10,75€). Vam tastar també el ban mian (10,75€), uns noodles que per aparença bé podrien ser a la bolonyesa, i que a més el seu gust, no ens va traslladar a l’orient, tot i que eren lleugers i la pasta estava al punt. També ens van recomanar el roast beef (13,50€) que malgrat estar marinat amb productes exòtics, de nou no es va fer viatjar. Tornarem, aquest cop per provar el bacallà negre caramel·litzat (22,50€) a veure si ens recorda al famós black cod del Nobu, o per tastar la verdura xina de temporada saltada al wok (8,75€) i farem més cas al nostre instint que a les recomanacions d’un servei aleshores poc rodat (portaven un mes quan hi vam anar).

Avís: aquest és un post escrit des de la nostàlgia, amb allò de qualsevol temps (restaurant) passat va ser millor (gustós). Us animem a provar-lo, sobretot si esteu per un centre amb escassa oferta gastronòmica, econòmicament raonable i amb un cert atractiu gustatiu. Si ens feu arribar els vostres comentaris, potser enyorarem una mica menys i estimarem una mica més.

Restaurant Fan Ho
C/Valencia, 255
08007 Barcelona
Tel  932 72 39 56 – Obert tots els dies

Comparteix:

La Gormanda – femení i molt nou

Creativa, Cuina de Mercat, Per compartir, _de 30€ a 45€ De 13 juny, 2017 Etiquetes:, , , , , Cap comentari

Creieu que es pot distingir la mà d’una dona darrera els fogons? L’altre dia llegia un article sobre el xef Ivan Sáez, cuiner del Club Alma. Un club exclusiu per dones que exclou totes aquelles que no superin les entrevistes i evidentment, que no paguin la quota de 1800 €/anuals. Sense posar en dubte el coneixement i la sensibilitat del xef per cuinar per a dones, pensava que és una llàstima haver desaprofitat l’oportunitat de col·locar davant d’una cuina, no domèstica, una figura femenina. Perquè nosaltres ho continuem tenint molt difícil en alguns sectors i la cuina, no domèstica, n’és un gran exemple.

restaurant-la-gormandaDarrere els fogons del restaurant La Gormanda hi ha la Carlota Claver, i si, nosaltres hi vam notar un toc femení. La jove xef va aprendre de la seva àvia i de la seva mare, però a més va estudiar a l’Escola d’Hostaleria Hofmann, així que ha crescut i s’ha format entre dones. Dones que han fet de la cuina una professió, perquè la seva àvia va obrir l’Alba París, ara Restaurant Carlota, al que més tard s’hi va sumar l’Alba Granados. Així que si voleu esbrinar si la feminitat es nota o no en un plat, aquest potser és un dels millors llocs per descobrir-ho.

El restaurant La Gormanda es troba a la cantonada d’Aribau amb Còrsega, on abans hi havia una botiga de queviures. Un espai complicat de resoldre per els múltiples nivells, però ho han sabut fer potenciant la visió de la cuina des de l’entrada i creant amplitud en un espai a priori, petit. El resultat es càlid i agradable, però nosaltres posats a escollir, triarem la taula que es troba davant de la cuina, totalment oberta, per veure la discreció i pulcritud amb la que es treballa. Adjectius que potser no són totalment femenins, però… bé podrien ser-ho.

restaurant-la-gormanda-barcelonaÉs a la carta on trobem aquest toc femení? No ben bé, però sí que és una carta on l’agressivitat està totalment desterrada. Amb una base de cuina tradicional catalana, però oberta a les receptes d’altres països, al mestissatge o a tècniques ben avantguardistes. Sobretot és una carta apetible: cruixent d’oli amb anguila fumada, foie micuit i crema d’alvocat (11€) o calçots carbonitzats amb romesco (8€). Vam trobar a faltar a les gyozas de carn d’olla (13,5€) un toc de planxa, per la solidesa que li dóna a la base i el que corregeix l’accés d’humitat. Últimament hem tastat força versions de la mítica bomba de la Barceloneta, aquesta de pop, cremeta de rocoto i allioli negre és superior (4,50€/u). També tenim propostes finament contundents, entre les que triaríem els calamarsets amb mongetes de Santa Pau i migas negres (16€) i la terrina de conill amb verduretes (13€). Com podreu veure a les fotografies l’elecció de la vaixella és a part d’un encert, un plaer. Podria haver-hi una certa sensibilitat femenina aquí? No és un món de dones la creació, fabricació i distribució de vaixelles. Però sí que són moltes les ceramistes emergents que estan al capdavant de creacions per hostaleria molt singulars com Andrea Zarraluqui o Cara Janell.

restaurant-la-gormandaEl restaurant La Gormanda fa només tres mesos que ha obert les seves portes. És per això que hi manca una
mica de rodatge (sobretot en sala) que se’ns dubte haurà millorat des de la nostra visita, ja fa més d’un mes. Ens queda pendent tastar el menú de 21€ que es pot gaudir als migdies. Un menú tancat pensat per els dubitatius, però que a les nostres mans seria una excusa per obrir la taula i fer-nos el nostre àpat a mida.

I per acabar aquest post us explicaré que m’encanta que em retirin la cadira, em convidin de tant en tant, em diguin que estic bonica amb el vestit nou que m’he comprat, o que quan arribo cansada d’un viatge, m’obrin la porta, sobretot de restaurants com La Gormanda.

Resturant La Gormanda
Carrer d’Aribau, 160
08036 Barcelona

http://www.lagormanda.com/

Tel  931 27 60 49 – Tancat dilluns

Comparteix: