Restaurant Auto Rosellon – una cita agradable

Cuina de Mercat, Esmorzars, Per compartir, _de 30€ a 45€ De 16 març, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

De vegades les cites han de ser fàcils, àgils. Un carrer bonic per on passejar, un espai agradable i lluminós i una carta senzilla però amb un munt de plats temptadors. Si algun dia busqueu un lloc així per gaudir d’un esmorzar, compartir un menú lleuger al migdia o un sopar healthy a la nit, us invitem a provar el restaurant Auto Rosellon.

Pels fanàtics del carrer Enric Granados, com nosaltres, recordareu que a la cantonada amb el carrer Rosselló hi havia una antiga botiga de recanvis de cotxe. Rafael Campos i Ronit Stern li van veure el potencial al local i van decidir obrir-hi un restaurant. No els hi falta experiència en el món de la restauració, ni els projectes d’èxit: són els creadors de les fleques Crustó, traspassat fa un parell d’anys, i del restaurant Totó al carrer València. Aquesta vegada per l’interiorisme del local van escollir Bàrbara Aurell, que lluny del barroquisme que LázaroViolan va proposar per l’altre negoci d’aquesta incansable parella, va treballar el respecte per la història del local, el potenciament de la llum
natural i la senzillesa. L’Auto Rossellon se’ns mostra sense disfresses, ensenyant els seus punts forts: les verdures i el producte de proximitat en un bodegó que decora el restaurant, la taula de treball dels productes frescs fora de la cuina i a la vista del comensal i la màquina de cafè La Marzocco de la que tant els hi agrada presumir.

Aquesta mateixa nuesa és present a la carta, amb una proposta que ells anomenen “no-tag cuisine, una cuina sense etiquetes, però que nosaltres hi afegiríem sense maquillatge. Uns plats que mostren el producte sense molta manipulació, només amb alguns accessoris que ens poden transportar a arreu del món. Per exemple de França importen la remolaude, una salsa de maionesa i mostassa similar a la tàrtara però que deu el nom un plat tradicional on es mescla amb céleri, tot i que aquí unta la torrada de roast beef i ceba caramel·litzada (12,5€). Amb notes orientals trobem la torrada cruixent de salmó i alvocat, que li escau molt bé unes gotes de wasabi (13€) i la carabassa al forn, el iogurt de cardamom, llima i anacards (13€); una combinació que cassa molt bé i que hem adoptat a casa durant aquest hivern. D’Itàlia ens arriben uns gnudi nus de ricotta, farigola i tomàquet confitat (15,5) que són perfectes per compartir, i ens queda pendent per la pròxima visita veure com elaboren el tàrtar de filet (16,5€) que se serveix sobre una torrada de tòfona blanca, aromatitzada imaginem. Postres ben dolços i etiquetats, com la resta de la carta, amb totes les intoleràncies o modes healty-hipsters que ens podem imaginar.

Recordant les visites que hem fet a l’Auto Rosellon corregiríem l’entrada, perquè quasi sempre les cites han de ser fàcils: una bona companyia, uns plats apetibles i un espai on estar a gust; només algunes vegades val la pena complicar-se i que la nostra conversa giri més al voltant del menjar que sobre nosaltres.

Restaurant Auto Rosellon
Roselló, 182
08008 Barcelona
Tel 93 853 93 20 – Obert tots els dies

Comparteix:

Totora – un passeig per les platges de Perú

Cuina de Mercat, Cuina del món, Menús, Per compartir, _de 30€ a 45€ De 2 març, 2017 Etiquetes:, , , , , , Cap comentari

El dia que vam provar aquest restaurant, en arribar a casa, ens vam posar a buscar imatges d’un caballito de Totora, l’embarcació que dóna nom a aquest restaurant. La història del Perú potser és una de les més desconegudes de Sud-amèrica, tot i que la seva cuina és molt present a la ciutat des de fa anys. El gran ambaixador de la cuina peruana és sense dubte, Gastón Acurio. Fa uns mesos el xef va decidir desvincular-se dels restaurants Tanta de Barcelona i Madrid i replegar-se de nou a el Perú, al que va ser el seu primer projecte. Canvi de nom per iniciar una nova etapa sense ell. Imatge renovada per oferir-nos una carta més marinera. Però els líders del projecte, Patricia Vega i Antonio Aramburu, són els mateixos, el xef Pablo Ortega continua darrere els fogons i les motivacions són exactes a les inicials: donar a conèixer la cuina peruana amb totes les seves influències.

És per això que després de mirar l’àmplia carta demanem que ens recomanin plats ben diferents de la gastronomia peruana. Comencem per un cebiche, plat considerat patrimoni cultural a Perú, en el nostre cas de corball i tempura de calamar, amb llet de tigre de ají groc (11€/21€), però podeu escollir-ne entre cinc varietats. Molt bona mescla de textures tant de la proteïna com dels diferents grans de blat. Passem de llarg sobre els tiraditos (17€ a 19€), per la seva similitud amb el primer plat. Ens decantem per la causa de pop i olives negres (14€), segurament la que menys té a veure amb el seu origen: els plats que es preparaven per sostenir la campanya militar a favor de “La Causa” de la independència. De la influència japonesa podem tastar niguiris i makis. Us recomanem els de llagostí (4€/2ud) i els de tonyina (4€/2ud) i també el maki costeño (12€), de llagostí, palta (alvocat) i mango, cobert de tonyina i salsa de ají. Una fusió molt bona de textures i sabors. Falta tastar encara la fusió amb la cuina xinesa, anomenada chifa, i que es basa sobretot en plats d’arròs. Vam escollir l’aeropuerto Chi Jao Kay (18€), un arròs d’aprofitament, que aquí ens combina ou, verdures i pollastre cruixent. Encara ens va quedar gana, o més ben dit ganes de tastar, uns picarones peruanos, que és un plat d’influència espanyola, com similar als nostres bunyols.

Aquest viatge per la gastronomia peruana potser és una mica excessiu per dues persones, però és molt enriquidor. Després del menjar, el millor va ser les explicacions amb les quals ens van presentar cada plat. La música en directe i uns pisco sour van arrodonir el sopar. Prometen seguir portant música, tallers de cuina i una robata per poder oferir encara una variant més, la brasa. I sobretot, es comprometen a seguir acostant una mica més Lima a Barcelona. Si en arribar a casa decidiu navegar per la història de Perú i buscar fotografies de les seves barques i platges, segur que les seves il·lusions es veuran recompensades.

Restaurant Totora
Còrsega, 235
08036 Barcelona
Tel 93 667 43 72 – www.totorabcn.com

Comparteix:

Restaurant Bitxarracu – el bitxo que no pica

Cuina de Mercat, Menús, Per compartir, Tapes, _de 20€ a 30€, _de 30€ a 45€ De 8 febrer, 2017 Etiquetes:, , , Cap comentari

No seria del tot veritat si diguéssim que trobar un lloc per menjar bé al voltant de Rambla Catalunya és una utopia, algun lloc existeix. Però si afegim que el que volem és un lloc on menjar bé i a un preu raonable, aleshores si, la cerca s’esdevé una gimcana d’obstacles impossibles. Ja sigui perquè es tracti d’un producte pensat i preparat per satisfer el desig del turisme de consumir paella i tapes (o en la seva versió healthy, amanides de 10€), o per atraure executius que poden permetre’s dinar cada dia per 30€, l’oferta existent, majoritàriament, si és bona, és cara. Per això aquesta setmana us volem presentar un restaurant que després d’una tarda de compres variades, ens vam decidir a tastar per casualitat. Una troballa així, en aquesta zona, per força l’havíem de compartir: Restaurant Bitxarracu.

Potser molts de vosaltres ja el coneixeu. Lluís Tomàs, xef i propietari, el va obrir al juny del 2014 amb l’assessorament gastronòmic de Victor Quintillà, xef del estrellat restaurant Lluerna de Santa Coloma de Gramanet. Un any després en Lluís Tomàs va continuar la seva aventura sol, però amb la mateixa fórmula que havien treballat fins aleshores: oferir bon producte a un preu molt ajustat. Aquesta relació ubicada en aquesta zona, l’eleva a un restaurant amb una excel·lent oferta apte per tots els públics.
La carta és amplia i es complementa amb alguns suggeriments. A més ofereix un parell de fórmules a preus tancats de 18€ i 23€. Si us decidiu per fer vosaltres la vostra tria, no us espanteu, el preu no es dispararà massa, tot depèn clar, de la gana que tingueu. Nosaltres vam poder gaudir d’uns ous estrellats de Calaf amb tòfona i pernil ibèric (9€) i una truita de patata i ceba feta al moment (7,5€) que tot i no tenir cap secret, és un misteri com la treballen en alguns locals, com per exemple aquest. De la carta hem tastat en les nostres visites el rotllet coreà de papada (6€) apte només per aquells amants del porc amb majúscules, les patates bitxarracu (4,8€) que es presenten amb dues salses i l’ou eco amb patates emmascarades i suc de rostit (7,5€), la millor opció per sucar pa. Recomanable la pota de pop de St. Carles de la Ràpita (8€) i la botifarra brisa de “Cal nen” (8€), especiada i amb un toc d’orujo que el xef ha treballat amb la famosa cansaladeria de Santa Coloma per oferir en el seu restaurant.
Teniu l’opció de seure a la taula o a la barra, en aquest cas, malgrat ser uns defensors extrems de seure en tamborets, no val la pena menjar passant mal d’esquena, perquè no ofereix més entreteniment que admirar la pissarra que la decora i entretenir-se a llegir-ne els plats. El menjador que s’amaga darrere una estanteria-vinacoteca, és una opció molt millor per gaudir d’un àpat que malgrat el nom del restaurant, no us disgustarà ni el gust ni la butxaca.

Restaurant Bitxarracu
Valencia, 212
08011 Barcelona
Tel 93 114 84 44 – Diumenges i dilluns tancat

Comparteix:
ravioli

Restaurant Gresca i Gresca bar – xerinola al cor de l’Eixample

Celebracions, Creativa, Menús, Per compartir, _de 30€ a 45€, _més de 60€ De 17 gener, 2017 Etiquetes:, , , , , , Cap comentari

Si poguéssim triar un carrer per viure a Barcelona, amb els ulls tancats escolliríem l’Enric Granados. Malgrat està ubicat al cor de l’Eixample i travessat per carrers tan densos com Mallorca, València o Aragó, s’hi respira una tranquil·litat quasi inquietant. En aquest oasi d’edificis senyorials s’hi han anat ubicant petites galeries d’art, boutiques discretes i restaurants que semblen compartir el disseny de les façanes on s’ubiquen i la quietud del carrer on habiten. Cert és que el restaurant Gresca i el seu germanet, el Gresca bar, són a Provença, però tan a prop del carrer més bonic de la ciutat, que és impossible no contaminar-se de la seva essència.

Hem visitat varies vegades el restaurant Gresca i sempre ens hem quedat amb una sensació agredolça, però malgrat això hem repetit. Ens negàvem a creure que llegint tan bones crítiques i valoracions no li trobéssim l’exquisidesa de la qual tothom parlava. Segurament hauríem d’haver tingut una cita a cegues; que el recomani Joan Roca o que Ferran Adrià hi mengi habitualment és una publicitat impagable, però potser col·loquen el llistó tant, tan alt, que un espera que li canviarà la concepció de la cuina d’ara endavant. I res més lluny. Execució perfecte amb un producte de qualitat però, hi falten els focs artificials. Igual que el local, estret allargat, senzill amb poca o cap decoració que finalitza amb la cuina, vista des de l’última reforma. Hi ha res que estigui malament? No, però hi ha poc risc a equivocar-se si les parets són blanques i la tovalles i tovallons de fil. El tracte és senzill, potser una mica massa auster, cosa que provoca que una vegada més un tingui aquesta sensació que no acaba d’estar complet; però a la sala hi destaca la sommelier, amb la que vam descobrir un vi magnífic: un Bourgogne Aligote de Henri Germain et Fils.

Una mescla estranya entre el record del vi i la nostra tossuderia, ens va portar a tornar-hi (si, una altra vegada), però aquesta vegada al recentment obert Gresca Bar. I aquí la nostra percepció va canviar. La simpatia és ser-hi present des de la trucada per preguntar si calia reservar, fins a l’explicació dels plats o la tria del vi. Potser pel fet d’anar menys encotillats, tot flueix amb un ritme molt més amable i dinàmic. I el fet de poder etiquetar-se com a bar, permet una disposició de taules, a diferents alçades, que trenca el passadís simètric al del restaurant.

La carta, comparteix alguns plats dels quals vam poder tastar a l’última vista, com l’albergínia lacada amb fines herbes (8€), però a trets generals, els plats del restaurant estan més pensats pel menú degustació, amb racions individuals preparades per tastar amb una sola cullerada la mescla que Rafa Peña ens vol mostrar. L’ou suflé és un clàssic d’aquest menú, però a nosaltres ens quedem amb els raviolis de llebre a la royale. La carta del bar es mostra més similar a la d’un bistrot francès, una mica més despreocupada, pensada per compartir i amb l’accent posat als rostits i als plats de triperia. El cervell de vedella amb mantega i llimona (14€) o el pollastre rostit amb mandonguilles i cresta (13€) en són un clar exemple, tot i que nosaltres ens decantem per la carabassa rostida (7€), el biquini de llom ibèric i compté (10€) (us enrecordareu durant un llarg temps) o unes senzilles sepietes amb ceba confitada (18€). Fora de carta ens van oferir la pizza, que val la pena provar per la seva suavitat. Pels més llaminers les torrades de Santa Teresa, un bon fi de festa si visiteu el local.

I ara si, hi tornarem, però convençuts i decidits a tastar alguns dels plats que ens van quedar pendents. Això si, no s’hi val qualsevol excusa, perquè així com podríem destacar el menú del restaurant per la seva relació qualitat-preu, el bar, sobretot entès com a tal, pica una mica si se’n vol sortir tip.

Restaurant Gresca / Gresca Bar
Provença, 230
Tel 93 451 61 93
Restaurant tancat dissabte al migdia i diumenge
Bar tancat dimarts

Comparteix: